Els teus ulls

4

Vaig obrir els ulls, eren les 5 del mati, va despertar-me el Sergi del banc on estava adormida a sobre del meu germà.
- Què coi vols ara? Per què em despertes?- dic jo, super enfadada. - Odio que em despertin per matinar.
- Shhh, que el teu germa es despertará! Anem a la platja a veure l'alba, que vull parlat amb tu.

No vaig aceptar per la son, però en realitat volia. La platja estaba a 20 minuts caminant,així que ell em portava de la mà, arrossegant-me perquè estava adormida.
Al arribar, va treure un fular de la motxilla que portava, i abans que m'adonés em va tirar a l'aigua.
- Ets imbecil, tío! Què fas, inútil?!
- Vinga va que com el teu... t'he d'aninar.
- El meu què? - vaig dir
- Bueno d'això volia parlar. - Vam sortir-nos de l'aigua per parlar tranquil·lament.
- Sergi jo volia dir-te una cosa. - vaig fer una pausa, per respirar i mirar-lo als ulls - Escolta no vull que t'enfadis eh. Als principis de conèixer-nos , no volia conèixer res de tu, nomes volia treure el meu buit després de trobar algu que em comprengues tan bé com ho feia el Pol. Vaig prometer-li conèixer-te, una mica ho vaig fer per interés.
- Y que tinc a veure jo amb el Pol? - va dir ell confós. El cel estaba ja clarejant, era un paisatge TAN bonic...
- Les casualitats de la vida que sou cosins, la diferencia entre ell i tú, és que a ell l'estimo moltíssim com amic i a tú... bueno pues que m'estic començant a pillar.
- Be, crec que és recíproc, jo també sento aixo perque cada vegada que et miro als ulls m'imvaeix una felicitat increíble. Perque te he començat a posar a tu com a prioritat de moltes coses i persones. - em va dir ell.

Era una de les coses més boniques que m'ha bien dit mai i em vaig donar compte que m'estaba enamorant. El Pol tenía rào, había conegut al noi que em podía completar com a persona i mirar al Sergi com li miraba a ell. Gracies a ell vaig coneixer a el que avui en día es la meva persona preferida.

Per Nadal anirem a veure al Pol a França, a la fi es coneixeran els cosins desconeguts units per un vincle, per una persona, per mi, Dayla.

Soc Dayla i la meva vida es difícil, tinc una familia desestructurada. La meva mare te un trastorn de bipolaritat i el meu pare és alcoholic. Soc bastant pesimista pero detallista, m'agraden els nens petits, el cel, la poesía i que m'escoltin, a vegades noto que soc fins una mica egocèntrica. Després de tota aquesta vivència puc arribar a entendre que les persones son etapes i que gràcies a elles et poden fer feliç en un moment.

Jo ara mateix no puc arribar a ser més feliç.