Els teus ulls

3

En Pol i jo parlàvem de tant en tant, parlàvem a temporades. Podíem passar-nos mesos sense parlar, després parlar-nos per tres setmanes, actualitzar notícies, sentiments, frustracions, romanços, donar consells... Una altra vegada al xat. Encara que el deixés en xat, m'encantava parlar amb ell, i ell amb mi: era recíproc. Per moltes vegades que jo anés al poble, no ens vam veure fins a l'estiu de 2022, aquest estiu.
Eren les primeres festes que es feien al poble des de 2019 per la covid i van ser a lo gran. La primera nit que vaig veure al Pol va ser a les moles, on tothom es reunia a fer "botellada" abans d'anar al local polivalent. Ell va venir a demanar un cigarret a una amiga meva (Erika) amb la qual tenia un rotllet:
- Erika, tens un cigarret? - Em va veure.- Hòstia, hola! Com que estàs aquí i no has avisat?
- Bona nit, em feia vergonya després de no haver parlat durant 2 o 3 mesos.
- Bueno, comprensible. Et quedaràs fins tard avui?
- Ai sí! Que no t'ho he preguntat. - diu l'Erica.
- Em deixen fins a les 3, és una merda perquè crec que no podré entrar a la disco, no tindré temps.
- Bueno, un altre dia, tu tranquil·la, ja convencerem als teus pares.- va dir el Pol - Demà fem algun pla diferent de la tarda.
Jo sabia que havia estat fotut aquests mesos per culpa d'una xiqueta, així que m'alegrava veure'l bé.

La tarda següent, en Pol va oferir a tota la colla d'anar-nos-en en bici a un riu on podem banyar-nos, però amb la ressaca i tota la cosa només ens vam apuntar 5. Teníem 3 bicis i vam muntar-nos en elles com podíem per anar al riu, el trajecte va ser superdivertit.
Vam fer coses així cada dia del poble, gaudint de les festes de la millor manera possible. Els meus pares van ser una mica més permissius amb l'hora d'arribada gràcies al Pol, l'Erika i en Marc, encara que hi havia moltes baralles a casa per això.

Vaig formar un vincle tan gran amb el Pol, em sentia tan feliç de tenir l'amic que sempre havia volgut, amb algú amb qui parlar de tot, cuidar-se com a germans... L'Erika estava una mica gelosa, però jo només passava temps amb ell perquè em sentia com a casa, tenia un lloc on recolzar-me, era el meu amic, però tenia raons. Pasavem molt de temps junts i en Pol com és un noi que li dona igual tot no posava de la seva part perquè l'Erika confiés en ell.

L'última conversa que vam tenir aquest estiu va ser especial. Era l'última nit de les festes i ja tothom marxava l'endemà al matí, inclosa jo. Estàvem a la discoteca, eren les 5 del matí i em vaig acomiadar un altra vegada de tothom. Em feia tanta llàstima que em vaig sortir de la disco plorant. Em va veure ell, en Pol, així que abans d'anar a casa em va portar al lloc on la primera nit que ens vam conèixer mirant els estels. I em va dir:
- Vull deixar la marihuana - em vaig quedar sorpresa, estava plorant per l'acomiadament del poble i em va dir això? Una mica en shock em vaig quedar.
- És una cosa difícil, estàs bastant enganxat, però tot és mentalitzar-se.
- Sí per això vull un canvi radical. - es va tombar a terra i va fer que jo em tombés també. Amb el dit em va eixugar les llàgrimes.
- Quin canvi vols? - li vaig preguntar.
- Me'n vaig a França a estudiar.
- Què? - la meva cara va ser impressionant, el que em faltava. - T'aniràs tres anys per fer la universitat allà?
El Pol havia començat un grau d'informàtica a Castelló feia un any, però com volia un canvi va decidir anar-se'n lluny, renunciant inclòs a venir els estius aquí.
- Si... - se li va escapar una llagrimeta- Així que no ploris pels acomiadaments, que fan a la vida bonica. - Els dos ploràvem perquè sabíem que no ens tornaríem a veure en quasi tres anys. - A sobre se'm fa molt difícil acomiadar-me de tu perquè ets la primera noia amb la qual sento una cosa més gran, inclús la meva ex.
- Pol, de veritat, em caus superbé, i t'estimo moltíssim, però no ets amb una de les persones amb la qual tindria alguna cosa seria. Encara que vull el millor per tu i penso sincerament encara que sigui dur et vindrà molt bé aquest canvi. - va haver-hi un silenci per mirar el cel.
- T'estimo moltíssim de llavors. - Els dos plorant vam fer-nos una de les abraçades més sinceres que mai havia sentit. - Però tinc una altra notícia.
- Espero que sigui bona perquè jo no puc més notícies dolentes. - vaig dir.
- Investigant en el xat de la família, contactes de la meva mare, etc. Les casualitats de la vida que tinc a un cosí a Barcelona, es diu Sergi. Encara que no ens assemblem molt i tingui tres anys menys que jo, podràs mirar-lo als ulls igual que em mires a mi. - em va dir moltíssims detalls d'en Sergi, inclòs a quin institut anava.
- Et prometo trobar-lo. Si no ens veiem en aquesta vida mai més, prometo veure't en aquell estel. - Vaig aixecar-me i vaig assenyalar un estel qualsevol, però va quedar bonic. Amb això ens vam posar rumb a casa meva.
- Avera, noia de ciutat, que sembla que m'estiguis matant. - Vam riure - Igualment, si no ens veiem en aquest poble de merda en tres anys, espero veure't abans de morir.
Vam plorar abraçats a la porta de la meva casa. Ja hi érem, tocava acomiadar-me i ho vaig fer amb un petó a la galta.
- Espero no perdre el contacte amb tu, ja diràs si trobàs al meu cosí. T'estimo molt Dayla. Bona nit, descansa guapíssima.
- T'ho he promès, segur que sí. Bona nit, pobleri, t'estimo.

Des d'aquella nit de notícies tràgiques i acomiadaments durs, vaig prometre trobar al Sergi.