Capítol 03

1 1 0
                                    

Geler es va aixecar a la primera hora i es va sorprendre en veure que el grup de nens també s'havia aixecat, estaven preparant l'esmorza.

Després d'esmorzar es van reuní tot en una casa buida, el cap de la població els i va deixa per que muntessin allà les seves eines per poder ajudar.

- Quina idea heu pensat?- Preguntar Geler.

- Em decidit separar-nos per tots els pobles afectats de Lebit. – Diu Narles

- Serà més fàcil i podrem valora tots els danyis.- Diu Ea.

- I com penseu anar?- Preguntar Geler.

- Tenim uns aparells que ens permet anar a una zona sense agafar l'avio, però no podrem utilitzar-los molt.- Diu Lilu.

- I això?- Preguntar Geler.

- Bàsicament aquets aparells poden ser detectats per la Central i sabem que aquesta missió no està autoritzada, oi?- Diu Fero.

- No, però Hat i el seu cap s'ocuparan d'aquest problema.- Diu Geler.

- Si, però millor que s'entrin tard, mentre intentarem només utilitzar-los en casos urgents com ara per poder desplaçar-nos ja que per carretera es difícil.- Diu Narles.

- Molt bé, doncs farem servi aquets vell comunicadors.- Diu Geler ensenyant els comunicadors.

Els nois van agafar elcomunicador i es van dirigí cada un a un lloc.




Mentre en la capital de Lebit (Kalop), estaven tenint molts problemes.

- Senyor no podem seguir així la meitat de la població de fora de la capital està incomunicada, tenim tots els camins destruïts i no saben les ultimes noticies.

- Tampoc es que siguin molt importants! El que importa es prioritzar la capital de Kalop, després arreglarem el demes.

- Però senyor vindrà una super turmenta i la gent no està preparada sinó avisem acabarà tot en desgracia.

- No siguis exagerat, sempre a plogut molt i no ha passat res mai. Quina es la diferencia entre avanç i ara?

- Senyor teníem que haver arreglat les carreteres, les infraestructures de les poblacions i fer refugis entre altres coses però no ha fet res.

- Va, va, deixem està i ocupat de que la capital Kalop estigui segura.

L'home va deixa el despatx en molt mala cara i va sortir caminant molt enfadat, sabia que si aquell home no feia res o faria ell encara que li costes la feina! Però tindria que fer-ho amagat, així que es va dirigí l'únic lloc on podria ser segur.

Aquell lloc era la biblioteca, si, dintre de la biblioteca a part de llibres havia un túnel que ningú sabia que existia, a part d'ell i el bibliotecari, on havia una Antigua sala de comunicacions, ell i el bibliotecari van decidí guarda la informació per si algun dia necessitaven fer servi aquella sala i ara era quan més la necessitaven.

Ell va entra per una porta de servei que estava molt ven amagada en la biblioteca i es va dirigí el fons on havia una petita cuina.

- Que ha dit Len.

- No pensa fer res!

- Llavors?

- Farem servi la sala aquella Kes espero que l'aparell funcioni.

- Be, ara ho sabrem.

Els dos van camina per dintre de la biblioteca fins arriba en un lloc poc il·luminat, van moure unes quantes peses de la paret i una porta va apareixia, els dos van baixa per les escales del túnel poc il·luminat.

En arriba a baix es van torba la sala de comunicacions, ells es van ocupa de treure la pols i les telaranys de tot però la sala seguia tenint un aspecte vell.

- Segur que els sabres fer servi Kes?

- Len, he llegit tot els llibres sobre aquet aparell, no crec que sigui tant difícil.

- No, però sembla complicat.

- Una mica, primer tens que puja aquella palanca Len, molt be ara aquest botons una a un.... – es va espera fins que la maquina va fer soroll.- Fantàstic! Ara tenim que puja les palanques aquelles tan grans.- Els dos van puja les palanques fins que es van encendre totes les llums la de la maquina i la de la sala.

- Per lo menys funciona.- Diu Len.

- Si, ara necessitem contacta amb la Central, i aquest serà el problema.

- Perquè?

- Aquesta maquina fa servi les velles connexions, desprès de la guerra totes les conacions es van actualitzar, dit de alguna manera tenim que traduí les noves conacions a les velles.

- Espera, crec que això et puc ajuda, soc molt bo amb els números.- Len va apunta en un paper una llista de números i el cap d'una estona li va passa a Kes.- He apuntat uns quants proba a veure quin funciona.

- Molt bé, es l'hora de veure si algú rep la senyal.

- Espero que si, depèn molt de la gent de Lebit



Continuarà....

El cambiaformes mag (El món d'Eres)Where stories live. Discover now