El cambiaformes mag (El món d'Eres)

Capítol 02

Un fort soroll va desperta a tothom, ven entrada a la matinada la gent va sortir i van veure una nau no mot gran, una de viatge petita que es podia camuflar molt bé i que per anar a cert llocs era més còmoda que una gran.

La nau va baixa en delicadesa el terra i amb un últim soroll va para, després una rampa va sortir de fora la nau i la porta es va obri.

El primer que va sortir va ser un noi alt, blanc, amb els cabell de color entre vermell foc i vermell més fosc, un dels seus ulls es vermell i l'altre lilós, portava roba còmoda no molt ample i per el que podia veure el cabell li tapava una mica les seves orelles d'elf, el noi va sortir traient-se la pols de sobre i estirant-se.

- Em... em poden dir si aquest es el poble (%$&) de Lebit?

La gent se'l va quedar mirant amb la boca oberta i no era d'estranya mai havien vist una nau i això els va fer sorprendre molt, a més que el noi cantava amb el color dels seus cabells que els portava lligats amb una cua.

- Si es aquest.- Va dir una nena petita que es va acosta el noi amb curiositat.

- Ho es.. que be... pensàvem que ens havíem desviat, quin descans...

- I tu, qui ets?

- Soc Narles molt de gust senyoreta. – Narles es va gira i va crida dintre de la nau – Nois que em arribat!

De cop un altre noi va sortir en cara més vistos, una mica més moreno que el altre, amb orelles de elf que sortien per dalt en el seu cabell escampat de tons verd clar i verd fosc, amb dos ulls rodons de color verds clars, amb la mateixa roba ample i de tons terra, verda i fusta.

- Uf, em pensava que mai arribaríem.

- Tu diràs si torno a escolta algu més de la estètica, rebento.

Això ho va dir un altre noi que també sortia de la nau amb la pell de dos tons clar i fosc, a la front havien dos mini banyes del mateix color que el color del cos, el cabell de tons marro clar i fos tot escampat pitjo que el del color verd, amb dos ulls de colors marrons clars i una arracada a l'orella dreta i l'altre a l'esquerra.

- Jo no me queixat tant de la "estètica" sinó que podrien fer aquets aparells una mica més comodors.

- I després volies canvia el color de la paret.

- Es que es molt avorrit mira sempre gris.

- I les finestres?

- Son molt petites.

- Puff...

El que va baixa va deixa a tothom amb la boca el terra i no havia per menys, no era res més que un unicorn, amb el seu cabell marro clar i uns tons de castanys recollits amb una cua, en el seu costat esquerra portava un clip amb dos flor de cirerer, de tons vermell, els seus ulls alineats i bonics de color blau, amb la seva banya de tons blaves i sorprenent tenia una línia d'arracades en l'orella dreta i esquerra.

- Jeje – Es va escolta riure de dintre i de la mateixa porta va sortir un altre noi.- A Lilu li agraden els color vistos i llampants, oi?

- Oh, veus Wise es l'únic que m'entén.

- Wise fes el favor, que després està insuportable.

- Però tinc que reconeixe que podrien fer-los més comodors i amb un altre color que no fos gris, no creus?

- Si, si.

- Aja!

- Ais....

El últim noi, i esperava que ho fos per que no creia que la gent del poble pogués suporta més aquesta passarel·la de gent vistosa, es veia de seguida que era humà (per sort) amb els cabells més normals arrissat a les puntes de color gris amb tons marrons clar, els ulls de color lila fosc, i portava un collar, el cabell li queia amb elegància però el deixaven veure i no era tant llarg com els dels seus companys, de fet el tenia curt del darrera i una mica més llarg del davant però sense passar-se, la roba tot anaven igual roba còmoda i ample, amb diferents tons de colors els més vistosos els del unicorn.