L'olor de fer-se gran

Olor a Lavanda

A fora plovia, era negre nit. Va ser obrir la porta i l'olor a lavanda em va transportar als estius de la Provença amb les cosines de França.
Els avis en fugir de la guerra es van instal·lar a un petit poble francès on l'avi Martí tenia un vell amic de l'escola, l'Etienne. A ca l'Etienne el temps és va aturar i van néixer la Montserrat, la Núria i la Bernadette. Amb les primeres filles els avis van apaivagar aquella nostàlgia de la terra que ja mai tornarien a trepitjar tot i la proximitat geogràfica. Amb la petita van seguir honrant la seva tradició religiosa tot i que ja van optar per una verge de la seva terra d'acollida.
La mare, la més gran, va fer cap a Girona quan un jove intel·lectual d'Adri va anar a petar a l'escola superior d'art a fer una estada un mes d'agost. Dues clucades d'ull i un Modrian van fer la resta.
La Núria i la Bernadette van arrelar-se a la terra on van néixer.
Jo era filla única, els pares mig bohemis en van tenir prou amb una descendent que lluny de seguir els seus passos va fer carrera a l'advocacia.
La Charlotte i la Elayne eren per a mi com germanes, i el Gerard sempre seria el Gerard, d'aquells que sembla que no hi sigui però que sempre hi són.
Quan els pares feien llargues rutes de poble a poble exposant les seves creacions em faltava temps per apropar-me a casa els tiets i viure-les intensament.
Em direu perquè us explico això i que té a veure la lavanda.
Doncs és la olor de casa. La mare va tornar Girona però se'n va endur la fragància de casa els avis, és la olor dels estius, la olor de les cosines i la olor de fer-se gran.
En tenia 17 acabats de fer quan estan a casa, al número 10 de la pujada de Sant Domènec, vaig rebre la trucada que va canviar les nostres vides.
La Elayne ja no era amb nosaltres, un Volvo vermell l'havia tret fora la carretera quan tornava de fer les pràctiques a la maternitat.
A la billetera encara duia aquell branquilló de lavanda que ens havíem repartit feia tretze anys.
Va ser ràpid van dir, no va patir ens van assegurar, però les nostres vides van canviar per sempre, i jo, de cop, em vaig fer gran.