"Invisible"
Em fa por, em fa por confiar,
deixar-me caure
que no hi hagi fons.
Seguir caient i caient
i que mai ningú m'agafés.
Estic en un rerefons
ningú s'hi fixa.
En les mirades de la gent
no veig el meu reflexe.
He desaparegut, per fi.
Desepareixo i em dissolc,
mentre el món va avançant.
La gent va fent la seva,
sense parar-se ni un instant.
Pensava que importava.
Veig passar la vida rere un vidre
esperant que algú m'acull-hi.
Passa el temps i jo segueixo,
segueixo esperant.
Asseguda i tranquila.
Em trobo perduda,
estic sola, sense ningú.
Immersa en la foscor,
m'endinso a poc a poc
la meva ànima ja no està en el meu cos.
Passa el temps i no me n'adono,
tot és igual, tot és monòton.
Les rialles, es converteixen en plors.
La foscor m'ha abduït,
m'ha fet pols.
Dins la cova negra,
dins els meus pensaments.
Em sento segura,
em sento protegida.
Sóc invisible, per fi.
La vida de la gent segueix,
segueix i segueix
Mentre que la meva,
desapareix.
La noia invisible
