Dos pilots dos destins

La nostra infancia

Hola, em dic Àlex, i ara ús explicaré la meva història.

Tot va començar així, les nostres mares eren a l'hospital, ella, la Glòria va néixer a les 07:27 a.m en canvi jo, a les 07:14 a.m, vam néixer a la mateixa habitació, a l'habitació 316 de l'hospital de Barcelona. Des de feia un temps que les nostres mares eren molt amigues, les millors del món (després de la Glòria i jo, és clar).

Ho fèiem tot junts, anàvem a l'escola junts, sempre a la mateixa classe (petició de les nostres mares), vam estar des de P3 fins a 6è a la mateixa classe, a l'institut en canvi ens van separar perquè no callàvem (raó no els hi faltava), que les nostres mares ho van saber ens vam emportar una esbroncada... i també van anar a l'institut a queixar-se. A mi em van castigar sense mòbil i sense poder jugar a la consola durant tres mesos, a mi sempre se'm havien donat bé els estudis i mai feia res dolent quasi sempre excel·lents i notables, els meus pares eren molt estrictes. Com ús podeu imaginar, els professors ens tenien mania, només a mi i a la Glòria.

Un dia la Glòria i jo ens vam enfadar va ser perquè jo li havia pres un dels seus cotxes (de joguina) preferits, nosaltres dos sempre hem sigut molt fans dels cotxes, li vaig robar un Ferrari 458 Itàlia, ella no ho sap però jo sé que me n'havia robat dos i a més dels meus preferits, eren el Ford gt 40 i el Nissan skyline gtr r34.

A la universitat vam estudiar enginyeria mecànica, el nostre somni sempre ha sigut ser mecànics, obriríem un taller. A mi m'agradaria que el taller és digues Aloria, el seu eslògan seria, el teu taller més proper, el de la Glòria ni us l'explico, perquè no és xulo, segur que al final ús el diré però de moment no.

El nostre somni es va fer realitat!! Al final el nostre taller es va dir Aloria, i l'eslògan era: el teu taller més proper, vam estar discutint durant molt temps, ja que no ens decidíem, encara no us diré el nom del seu taller, tingueu paciència. En el nostre taller reparàvem de tot, motos depèn de l'averia perquè no estàvem especialitzats.

El que més ens agradava als dos era quan venia un noi d'uns divuit anys i ens deia que li tunegéssim el cotxe. Això ens agradava molt perquè nosaltres ens flipàvem molt, normalment ens donaven un pressupost de 5.000 €, però a vegades ens el donàvem de més, a un noi li vam fer un cotxe al·lucinant, ens va portar un Subaru BRZ i li vam posar un aleró de carboni, però no d'aquests alts no, és d'aquells que van enganxats al maleter, bé el cas és que es va quedar flipant, li va encantar. Just a l'anar-se'n va dir que els seus amics fliparien, nosaltres dos després que se n'anés vam esclatar a riure, vam pensar que era igual que nosaltres a la seva edat, bé, i ara també.