De tant que s'allarga el meu somriure, acaba esdevenint un sospir enmig les hores tristes...
M'agradaria tant poder ser veritat, sense bogeria, sense falsedat.
Voldria ser com l'ocell que sap què passarà si deixa de seguir als seus companys.
M'hauré de conformar amb peus de plom i ales que no volen alçar el vol?
Diu el Savi que miri enrere perquè hi ha algú que de mi vol aprendre.
Només per això val la pena somriure, perquè és l'Admiració la que t'ajuda a viure.