A la roca hi sóc mirant la mar un matí qualsevol d'estiu, i els peixos petits corren al meu voltant com si avui fos el dia que he de partir.
Encara queda demà, encara queda... El "sempre" és la meva bandera i res pot fugir de mi.
I quan deixo de mirar l'aigua i la roca ha canviat de color, me n'adono de l'errada: ja no veig del vaixell el seu color.
El Savi diu que nedi, que el sempre ha de ser per lluitar, que si el demà encara no ha arribat potser el vaixell encara pot esperar.
YOU ARE READING
El Cor batega
PoetryAquest breu poemari és ple de receptes per fer bategar el Cor, perquè només hi ha una cosa que pot tancar ferides, i no és pas plorar: és obrir els ulls a la vida i no patir per gaudir-la.
