TURN BACK TIME

Supermarket Flowers

Les sirenes ja son a davant de casa meva, de cop s'obra la porta i entra la meva mare exaltada amb la policia darrere seu.

_Alicia, estàs bé?

Em provoco les llàgrimes com puc per semblar innocent i ho aconsegueixo.

_Si mare_ dic entre sanglots_ què ha passat aquí?

_No pateixis carinyo tot anirà bé, tu ves a la teva habitació.

Pujo les escales tant ràpid com puc i em poso els auriculars.

*1 any després*

En aquest any que ha passat m'he transformat en una persona molt freda i distant, no he sortit en tot l'estiu i la meva mare va aconseguir que pogués acabar primer de batxillerat on-line. Avui començo classe a una nova ciutat, des que es va acabar el judici per la mort del meu pare que la meva mare va decidir que el millor per la meva salut mental seria canviar de vida completament, i això va implicar perdre totes les meves amistats.

Segon de batxillerat ja és prou difícil com per a més haver de fer amigues, així que no és la meva intenció.

Em poso una samarreta negre amb un dibuix blanc, uns texans bàsics de color negre i les sabates. Em pentino ara que encara tinc el cabell moll, em poso els auriculars i em dirigeixo a la planta baixa per esmorzar.

_Bon dia, nerviosa?_ el meu padrastre a vegades es pensa que podrem mantenir una relació cordial i això em posa dels nervis.

Agafo la meva torrada passant d'ell fent veure que no sento res per la música, però la meva mare no es tonta.

_Que costa dir bon dia?_ em pregunta.

_No tinc res a dir-li a aquest senyor que la meva mare ha posat a casa sense tenir en compte a la seva filla.

_No pots estar així sempre, tinc tot el dret a refer la meva vida, és més, hauries d'intentar fer el mateix d'una vegada.

_Ho faré quan a mi em vingui de gust, i ara marxo que tinc classe.

Abans que em puguin dir res agafo la maleta i me la poso a l'esquena, pesa més del que recordava. Pujo la música el més fort que puc i em dirigeixo al meu nou institut.

Al arribar miro les llistes per saber a quina classe he d'anar, quan he aconseguit veure-ho en mig de tots els alumnes que s'amuntona per veure si van amb els seus amics, em dirigeixo a la meva aula.

Només hi ha una taula buida així que em quedo a l'únic espai lliure, estic sola a darrere de tot, com que encara queden vint minuts perquè comenci la classe em quedo escoltant música i mirant Instagram.

De cop algú em toca l'espatlla, és un noi molt alt i musculat, sembla americà, de fet asseguraria que ho és; em trec els auriculars per poder sentir el que diu.

_Què si ets nova?

_Tu què creus_ dic amb un to una mica massa fort.

_Ei calma, només intento ajudar-te perquè no estiguis tant sola, jo l'any passat també era nou, si em permets un consell com abans comencis a socialitzar millor.

_No necessito la teva ajuda ni molt menys els teus consells així que pots marxar per on has vingut.

Ha entès el missatge perquè marxa cap a la seva taula, de cop entra la professora a la classe.

Quan s'acaben les classes a les 15:00 surto de l'institut amb la meva música ben alta i em dirigeixo cap a casa a dinar, però de cop algú m'ha passat el braç per l'espatlla.

_Un altre cop tu? No t'he demanat que em deixessis en pau?

_No cal que ho amaguis, jo t'agrado, tu m'agrades, ho noto, quin és el problema?

_El problema és que ets molt pesat, i tu a mi no m'agrades o sigui que si no t'importa me'n vaig a casa meva.

Em separo d'ell, accelero el pas i sento que em diu alguna cosa, no sé ben bé que perquè tinc la música massa alta.

Quan arribo a casa ja no hi ha ningú així que menjo una amanida, no tinc gaire gana. Després vaig al jardí, poso la música al màxim i començo a ballar. És l'únic que em calma quan estic estressada i avui com que no tinc classe decideixo ballar pel meu conte.

Quan ja estic cansada pujo a la meva habitació i em dutxo. Després d'una bona dutxa em poso el pijama i m'estiro al llit per relaxar-me el que em queda de dia. De cop veig que tinc un missatge de Instagram del Tyler, jo no conec a cap Tyler, quan entro al seu perfil és el noi que sembla americà, de fet ho confirmo per la seva biografia.

Tyler: "Hola, quedem?"

El deixo en llegit i de seguida se'n adona.

Tyler: "No em podràs ignorar tota la teva vida"

Alicia: "És el que intento"

Tyler: "D'aquí a una hora quedem davant la porta de l'institut"

Alicia: "No penso venir"

Tyler: "T'hi espero, no em fallis, tinc una cosa per tu"

En aquest moment no se que fer, no penso anar-hi, o això és el que el meu cap creu. De cop em canvio el pijama per una pantalons texans blaus clar i un top blanc, em poso les sabates Vans, m'eixugo els cabells i mels planxo, em maquillo una mica, només una mica de rímel i em preparo per marxar.

No tinc ni idea de perquè hi vaig però un impuls m'obliga a anar-hi. Quan soc davant la porta ja passen deu minuts i no hi ha ningú, serà cabró, s'ha burlat de mi?

Mentre l'insulto mentalment passen uns deu minuts, no vull fer més el ridícul així que marxo però quan començo a caminar sento una veu que ja conec.

_Alicia! No marxis.

_Tu et penses que jo soc idiota? Porto aquí esperant mes de deu minuts i ara no vols que marxi? Que intentes burlar-te de mi?

_No! He tingut una discussió amb la meva mare perquè no volia que sortís sense haver estudiat, així que m'he hagut d'escapar des de la finestra de la meva habitació.

_Clar, com si això fos una pel·lícula.

_On vols anar?

_Me'n vaig a casa meva.

De cop m'agafa del braç i comença a caminar en direcció contraria de on anava obligant-me a seguir-lo.

_On anem?

_Ja ho veuràs, t'encantarà.

Després de menys de cinc minuts caminant arribem a un skatepark, està ple de gent i no m'estranya, te unes vistes precioses al mar.

De cop ens dirigim a una colla de nois, tots bastant guapos la veritat i em començo a posar nerviosa. No m'agraden els grups nombrosos, em posen dels nervis.

_No penso anar amb aquells ni de broma_ dic amb la veu tremolosa, de cop noto que els ulls se m'entelen, no vull plorar però ja tinc el nus a la gola_ no.

_Què passa? Escolta que no et diran res dolent, son bona gent.

_Que no penso anar-hi!