En quin moment del dia, de la teua vida, penses que acabaràs gitada al llit, amb la persona que estimes, amb qui has compartit els millors moments, dona-n'te l'esquena perque ja no vol saber res de tu. Al mateix llit, individual, on la pots tocar i fins i tot abraçar, t'aparta el braç com si aquest cremara.
Pense, que en una relació, no hi ha que deixar que una simple tonteria fasa una discussió. Sempre recomane a altres parelles que, quan discuteixen, una de les dos persones ha de cedir, passar de l'orgull, i abraçar a l'altra persona perque les hormones que es segreguen durant un abraç, redueixen la ira.
Sí, m'he traga't el orgull i l'he abraçat, i ací estic, sense canvis, sense saber què fer, i amb la frase "ja no puc més" ronda'n-me el cap. Admet que el meu caràcter és dur, però sempre faig veure que estime a la persona que tinc al costat, encara que aquesta vegada ja no funciona.
Una nit, on quasi ho deixarem, li vaig dir, amb paraules, fins que es va dormir, com em sentia, com volia fer les coses, que l'estimava i que qualsevol cosa no és motiu per trencar aço que tenim.
És tan difícil estimar sense saber que pensa l'altra persona. I mentre tant, observe la seua esquena on no em puc arrimar, mentre els raig de sol comencen a alumbrar-la, sense saber si realment està dormint o passant de mi, i jo sense poder dormir, i no per la calor, tan de bo fos així.
