Mare, a vegades m'odie a mí mateixa per ser com sóc perque aquesta societat no me dona mai l'oportunitat d'intentar-ho i me dona molta ràbia. Sé que no estás gens orgullosa de la persona que sóc, deuria ser la més inteligent de la classe, la més sociable, la que li cau bé a tot el món, però mare jo no sóc així. He aprés que si la gent no me vol per la mentalitat qué tinc o la meua personalitat li ajude a obrir la porta per a eixir de mi vida. He patit tant per culpa meua i de la resta que ja no sé com ser ni estar en les persones que de veritat vull i les persones que me volen. Mare, per favor, estima'm com jo t'estime a tu amb tota la paciencia del món perque mares mai vaig a tindre una com tú pero filles com jo tú tampoc.
