Bueno H. i jo erem amics del institut i teníem una relació d'amistat per aixo hem vaj negar a dir-li tot el que sentia, per por a que aquella relació s'acabara, per por a que no tornara a mirame a la cara o a dime un simple hola, totes aquelles inseguretats van estar dins de mi durant mesos.
No podia consentir que aquell xiquet que quan estaba de esquenes s'atracava a mi per a agafame de l'esquena en la intenció de que m'asustara, o quan venia a abraçame o quan hem chillava... no podia acabase aixo, soles tenia por de que no tornara a parlame mai ja que aquella situació el podia incomodar.
Tot era com un sabor "agridulce" agre perque tenia cada vegada mes sentiments que no podia soltar i al mateix temps dolç perque encara que fora com a amics, cada moment amb ell era màgic i únic.
Els mesos anaven pasant i cada vegada tot era mes complicat i tot anaba fent-se mes difici, no podia evitar miralo amb una cara de xiqueta, o somriure com si res importara cada vegada que estaba al meu costat, les picoretes en la panxa cada vegada començaven a fer mes mal.
YOU ARE READING
OJALA TOT FORA TAN SENCILL
RomanceBueno... La veritat es que no se perque he decidit donar un pas i contar la meua història en aquest tunel anomenat vida, en la expreció tunel hem vuic referir a que per molt llarg i oscur que siga el camí sempre haura un punt de llum clara on les co...
