Abans de començar, avisar que clarament, aquesta història té spoilers, i si no heu acabat la segona temporada no us recomano llegir-la. Dit això... Comencem!
*Narra Bruno*
Hola! Em dic Bruno Bergeron, sóc de Barcelona però actualment visc a Roma amb la meva mare i el meu novio Nicola, fa un any o així, vivia amagant qui era a tothom, no volia que ningú sapiguès que era gay, utilitzava a un mestre com a reflexe dels meus probemes, l'insultava i el ridiculitzava davant de tota la meva classe, no se perquè vaig fer allò, la veritat, em feia sentir més segur suposo, però li estava fent el que mai voldria que em fessin a mi, criticar-me per ser com sóc.
Un dia, aquell professor va morir d'un atac de cor, allò em va marcar, em vaig sentir fastigòs i molt imbècil. Desprès d'alló vaig decidir que no m'amagaria més.
A partir d'aquell dia, el primer dia de primavera, com diria el meu gran perla Oliver, he viscut de veritat, he sigut feliç i he pogut actuar tal i com sóc sense por a ser descobert.
Tota la vida he viscut enamorat del meu millor amic, el Pol Rubio, el machote que mai s'enamora, li vaig dir que m'havia oblidat d'ell, però això no és del tot cert...
ESTÁ A LER
De Roma a l' Àngel Guimerà ~Brunol~
FanficEl Bruno ha marxat a Roma per estar més a prop del Nicola, però troba a faltar a la seva gent de Barcelona, en especial al Pol, que encara que diguès que havia aconseguit oblidar-se d'ell, un primer amor és un primer amor, mai s'oblida.
