Llibertat

Una sensació de llibertat s'apoderava de mi, en cada pas que feia en aquell estret camí en el qual viatjàvem la Kona i jo.
El camí es reduïa amb cada pas que feia en aquell terra humit i dur.
L'esgarrifança de l'aire desapareixia amb cada nota que viatjava des de l'auricular al meu timpà, el meu grup de música preferit "Fifth Harmony" hem fa oblidar tot allò que no és bo tenir present, hem porta en un món que ningú coneix, només jo. Les males energies que tenia dins el meu cos marxaven com l'aire, ja no les tornaria a trobar.
La sensació de voler ser lliure i córrer com la Kona, m'omplia l'ànima. El simple fet de notar l'herba els peus i sentir l'aroma de l'aire fred és espectacular.
La soledat de cada petjada hem feia més forta i diferent.
Estava sola, com la lluna plena translúcida, que es podia observar en aquell cel tan blau i llunyà. La soledat m'ha ensenyat moltes coses que no he après perquè no les he volgut acceptar, sempre he confiat en aquell 1% que sempre queda, per això mai m'ha sortit res bé. Caminar per un prat és el millor que es pot fer per reflexionar i estar tranquil amb la música ballant per les orelles i una olor sensacional.
Pensava molt mentre trepitjava un terra que ja no era dur, sinó que m'imaginava que era herba, el meu cap va voler gaudir el moment tan especial i no pensar en res, només pensava en poder escriure aquell moment tan preciós i que la gent se'l pogués imaginar i disfrutar com ho vaig fer jo.

Doncs bé ara us explico el paisatge:

Visc en un poble que hi ha bastant paisatge per admirar, sempre vaig a córrer a Milmanda, un castell que està a 3 km aproximadament. El camí té pedretes, alguna part no en té. Hi ha molts arbres i conreus. Es veuen les muntanyes de Prades al fons. Però el millor és el cant dels ocells, un agradable i preciós cant que et fa reflexionar juntament amb la soledat.
Espero que vosaltres també tingueu un lloc especial en el qual pugueu apreciar tot això i després explicar-ho als altres perquè també ho puguin disfrutar com vosaltres.