"Desperto de nou i sóc allà, camí de tu, d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu"
Aquesta cançó i el seu perfil perfecte era el que tenia al cap quan la professora de socials em va preguntar per la data de l'inici de l'imperi Islàmic.
- Ehm, si...Mmmm... crec que no me'n recordo mestre.- Vaig respondre intentant no semblar molt despistada.
- Ho acaba de dir la Clàudia, hauries d'estar més atenta, ja se que s'apropa carnaval però el cap vull que el tinguis a la classe i no al vestit que et posaràs per les comparses*.
- Si, tens raó, perdona.- Vaig dir mentre acotava una mica el cap per ocultar que se m'havien encés les galtes.
Al cap de mitja hora al sortir al passadís se'm va apropar el noi que dominava els meus pensaments a cada moment.
-Que t'ha passat a classe de socials, mai t'havia vist fallar una resposta!- Em va preguntar en Bernat mentre anàvem cap al pati.
- Res, només estava pensant-. Vaig respondre intentant que no és notés com el meu cor anava a mil.
- I en que pensaves que fos més important que socials? Osigui... Vull dir que... Pensava que era la teva assignatura preferida.
- Si, és la meva assignatura preferida, però estic preocupada per una cosa que no em para de donar voltes al cap, és com una rentadora que no para de donar voltes i mai s'apaga i crec que no s'apagarà fins que faci alguna cosa.- Vaig explicar i em vaig adonar de que per primer cop, era totalment jo, tot i que estava suant a més no poder.
- T'entenc, em pots explicar aquest pensament al que no pares de donar-hi voltes? Potser et puc ajudar...- Va respondre preocupat després d'haver estat una estona rumiant.
- No crec que hi puguis ajudar gaire, però tranquil que ja ho arreglaré, de fet, m'estàs ajudant sense saber-ho, moltes gràcies. - Tot seguit vaig abraçar-lo per demostrar-li el meu agraïment, si, definitivament, era jo mateixa!
-Doncs espero que ho solucionis. Que aniràs a la merengada** aquest dijous?
-Oh! I tant! No m'ho perdria per res, és la merengada!
I així vaig començar a ser jo mateixa davant seu, però encara notava que el meu comportament era una mica estrany quan en Bernat estava al voltant...
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comparses*: El diumenge de carnaval a Vilanova i la Geltrú els vilanovins surten al carrer en colles i dins de les colles per parelles d'un noi i una noia (cada u amb una vestimenta concreta) i van saltant pel carrer tirant caramels al ritme de música, la música més típica és el "Turuta" que és una marxa militar, entre les colles fan guerra tot llançant-se caramels i s'acaba amb la gran guerra a la Plaça de la Vila.
Merengada**: Celebració per carnaval a Vilanova i la Geltrú, es fa el Dijous Gras i consisteix en anar pel carrer amb mànegues de merengues embrutant als teus amics i coneguts, normalment la gent es troba a la Plaça del Mercat i els mes joves es posen a sota de la pastisseria Blanch des d'on es llença un ninot de merenga.
ESTÁS LEYENDO
MOLT MÉS QUE UN PETÓ DOLÇ
RomanceLa Clara és una noia de 13 anys que viu a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), tot i que no és una persona gaire comuna a ella li agrada ser com és i mai s'ha arrepentit de la seva personalitat, excepte quan ha d'estar amb en Bernat ja que actua difere...
