Però perquè m'importa tant el català si només som pocs els que estan mantenint la cultura?
Doncs perquè els meus avis han viscut el franquisme i els meus pares cada dia han lluitat per Catalunya i el català. Sense el franquisme segurament que moltes coses s'haurien evitat però malhauradament va existir. Molta gent em ve i em diu: "però perquè ets tant catalana si quasi tothom fa servir el castellà?", "i perquè no et fas espanyola com tothom i pares de cridar la atenció?". Primer de tot no et fas o no català sinó que ho sents, lo de cridar l'atenció desde el meu punt de vista diria que en cap moment ho he intentat simplement que si algú ve i per insultar-me em diu que soc catalana doncs vaja... crec que sentir-se que pertanys a una cultura mai hauria de fer-se servir per faltar el respecte.
Els meus avis ha patit molts anys sota el castellà i no només ells sinó que moltíssima gent més: S'ha torturat gent només per parlar el català, s'han cremat llibres perquè estàven escrits en català... I estic segura que tota aquesta gent que es burla de la nostra cultura s'hagués trobat en el meu punt on: A casa seva cada dia han lluitat per Catalunya, que han aguantat parlant català quan algú els-hi demana que parlin amb castellà pel simple fet que no volen (perquè d'entrendre's s'entén)... Hauria fet el mateix que jo i no deixaria que la gent es mengés tot el que s'ha aconseguit i no s'hauria quedat de braços plegats que és el que jo estic intentant de no fer.
Hem sap greu si algú s'ha sentit ofès al llegir això però es que necessitava explicar-me perquè penso que no estic fent mal a ningú expressant-me i dient prou. Prou a tota la gent que parla amb castellà per fer-li més còmode a algú no català, a la gent que es nega a parlar català, perquè al final només estic defensant la meva terra, el meu poble, la meva llengua i la meva gent. Perquè no hi ha lloc més bonic que Catalunya i amb més bona gent.
"Som d'un país on homes i dones aixequem torres humanes i la mainada toca el cel"
"La meva terra Catalunya, la meva parla el català, la meva bander la senyera i el meu desig la llibertat"
"Si lluitem podem perdre, si no lluitem estem perduts"
I ja acabo donant gràcies a la nostra cultura:
Als castellers, al caganer, a les 3 bessones, a TV3 i al Super3, a les caramelles, als calçots, a festes com Sant Joan, al tió i al porró!
MOLTES GRÀCIES I VISCA CATALUNYA, VISCA EL CATALÀ
YOU ARE READING
Soc i seré catalana amb orgull
Short StoryCada cop això de sentir-se català al dir-ho, la gent et mira raro o se'n riu de tu. Ser català no hauria de ser res estrany ni molt menys. Soc una nena que estic fent la ESO i vec cada dia com el castellà es va menjant les boques que tothom i ser ca...
