Talasofobia

TALASOFOBIA (POR AL MAR PROFUND)

Hi havia una vegada un noi d'uns 23 anys que es deia Diego i que de petit li agradava molt anar a pescar amb el seu pare Alvaró. Però tristement Alvaró va morir, i com ja us ho imagineu Diego estava molt trist. Així que un día va decidir anar a pescar, ja que no havia anat a pescar fins ara per el seu pare. No s'enrecordava de com es pescava però va pensar que no era tan difícil així que va agafar lo que ell pensava que es necessitava per pescar i va agafar la barca dirigint-se al mar. Tot anava bé, no es podia creure que després de tants anys encara s'acordes de com es pescava. Però quan es va girar va veure que la fusta de la barca s'estava trencant sense cap motiu. Així que obviament Diego es va espantar. I quan estava intentant arribar a la terra, de sobte es va caure al mar... No veia res de res i intentava tota la estona pujar a dalt, però cada vegada li costava més respirar, algo o algú li estava agafant de les cames, era algo fastigòs. No sabia que era però no podia pujar. Finalment no va aguantar més i es va desmaiar en les profunditats del mar. Un grup de urgencies el van trobar a la riba del mar, destrossat. El van portar al hospital, però no es podia despertar. Van passar dos messos i Diego es va despertar. Li feia mal tot. El cap, el cos... Però quan va mirar al seu voltant, va veure que estava en un hospital public. També hi era la seva germana, que estava plorant. Diego li va preguntar que perquè plorava. La seva germana li va dir que Diego s'havia trencat les cames i no podria tornar a caminar mai més. Diego es va enrecordar de aquell día, quan va patir tant. Va sortir a les notícies ja que va ser impressionant lo que va passar aquell día. Encara s'estava investigant quina criatura li havia mossegat les cames. Desde aquell día, Diego va tenir TALASOFOBIA. Però quan van portar a Diego al hospital, van veure algo estrany a la seva pell. Era com una marca molt estranya. Eran marques de tentacles. I lo pitjor és que la marca no se li anava, i aquella criatura li seguia esperant alla al fons. A les profunditats del mar.

            
                                                ¡FI!