(Si qualsevol persona que em conegui/família/amics veu això que quedi clar que aquest poema no va per ningú:) )
"Què vols?" em va dir. M'ho vaig estar estona replantejant, però... què és el que vull?
Al final vaig arribar a una conclusió:
"Vull agradar-te, no et mentiré.
Vull agradar-te i que m'escoltis parlar dels meus llibres durant hores.
Vull que al llegir marquis les frases que et recordin a mi.
Vull que em deixis dessuadores, sí, però també que em deixis llibres.
Vull que parlis de mi als teus amics i que et donin colzades quan ens creuem.
Vull poder-te explicar qualsevol cosa i que me'n expliquis, perquè sé que mai m'avorriria de sentir-te.
Vull que siguis el primer en llegir el que escric i l'últim en abraçar-me cada nit.
Que em facis sentir única, que em miris i em trobis.
Vull agradar-te per ser jo, per la meva personalitat i la meva transparència.
Vull que em regalis una rosa per Sant Jordi, tot i que amb un petó ja n'hi ha prou.
També que m'escriguis cartes d'amor, com les dels llibres que l'agraden a mi.
Vull que no em jutgis pel què m'agrada i que t'interessis.
Vull que em dediquis els punts que facis quan juguis al teu esport, o potser no, potser seré la teva musa quan pintis aquells quadres que mai ningú veurà excepte nosaltres.
També m'encantaria escoltar-te parlar de que t'apassiona durant hores, sense cansar-me.
Vull que siguis la inspiració dels meus poemes i de tot el que escric.
Però sobretot vull sentir-me com a casa amb tu i jo ser casa teva.
Ser part de la meva vida i jo de la teva."
Però tot això no ho vaig dir, m'ho vaig callar, com sempre.
