Vaig néixer un dia de primavera,
però vaig morir en febrer.
Vaig morir quan tot semblava fosc.
Vaig morir quan no bategava el meu cor impacient per desperta-se paralitzat.
Crits en el meu cap dient-me que
No soc res més que un miratges de el que solia ser.
"Qui soc?"
Em pregunto a mi mateixa.
Tots.
Els.
Maleïts
Dies.
Ploro quan ma mare se'n va.
No tinc forces per afrontar la realitat.
La qual, està distorsionada.
Ploro quan la meva mare se'n va.
Perquè la gent que em envolta no em suporta.
