2 mesos després

13 1 0
                                    

Ja fa 2 mesos que conec a en Jan, no sabia que en tan poc temps es podria tornar una persona tant important, com un més de la família. Ara estem a França passant uns dies la meva família i ell, concretament a la piscina exterior un balneari ell i jo sols perquè els meus germans han anat al parc amb la meva mare.

-Natalia, vine a fer-me unes fotos siusplaau!- em diu fent cara de pena, vaig cap allà i li faig les fotos que em demana, després anem a la piscina interior perquè tenim fred, i em pregunta:

- I que, hi ha algun noi en la teva vida?- mostrant interés.

Sorpresa per la pregunta li contesto:

-No, la veritat no hi ha ningú que hem cridi l'atenció- Dic això però realment el que li voldria dir es que ell és la persona que em crida l'atenció però s'ha tornat tant especial per mi que hem fa por dir-li i que es perdi l'amistat que tenim.

-Bueno, també s'està bé sol i ets molt jove, jo m'estic donant compte de no puc seguir així amb la Júlia, tu que penses- La Júlia és la seva ex parella, que no pot superar però tampoc poc pot estar amb ella, és una relació bastant tòxica, fins i tot una vegada quan estava a casa ella la va trucar i va haver d'anar a casa perquè ella no veies que estava a casa meva i tingués problemes.

- Jan, saps que has de passar pàgina i gaudir de la vida, al principi ho passaràs malament perquè penes que les coses aniran bé, però només t'estàs fent més mal i ja li has donat oportunitats i tot sempre és igual.-

-Crec que el millor és que parli amb ella de distanciar-nos un temps per poder ser millors i conèixer altres persones.- Diu pensatiu.

-Bueno millor anem cap a casa que es fa tard-

-Tens raó-

No sé perquè tot això em deixa pensant en que segurament no sent res per mi però encara tinc esperances.

La persona menys esperadaTempat cerita menjadi hidup. Temukan sekarang