Un bon matí em llevo i hi ets allà
Tot roda cap endavant
I crec que et puc agradar.
És la manera en què somrius
I la manera en què llisquem
Que em fa tremolar fins a les dents
És el matí següent que ja no hi estem d'acord
I és aquella mateixa tarda quan ja no tenim records
La manera en què ja no em somrius
O la manera en què no et veig
Que em fa adonar que no et tindré
Un mes després ja no hi ets
És algú més qui viu dins teu
La manera en què ja has canviat
I ni tan sols te n'has adonat
La manera en què m'has deixat
I ni tan sols enrere has mirat
Potser ni tu ho saps
Però ja has marxat
La teva escènica m'has deixat
I endavant haig de continuar.
És l'any següent
Què ja ni et crec
No et miraré
No sigui que tornem
És la manera en què tu has canviat
I com m'has canviat
No et puc ni mirar
Apa ves-te'n sense girar cap
