El Bosc

Quan obri els ulls té la dolorosa certesa que no es troba a casa.

-Maleïda Siga- xiuxiueja entre dents.

Està nu i tombat boca avall en el fang.

Fa recompte mental d'extremitats i pel que sembla no n'ha de trobar cap a faltar, però li fan molt de mal les articulacions; merda, li fa mal fins i tot respirar!

Amb un enorme esforç aconsegueix alçar-se del sòl.

Pel que sembla es troba enmig d'un bosc increïblement frondós, els arbres son enormes i es pot escoltar una cacofonia de sons procedents d'animals que no havia escoltat mai.

Està confós i no sap bé el que succeeix. Anit estava al seu llit i ara...

És això un bolet gegant?

De sobte una ombra creua les branques que te a sobre del seu cap a tota velocitat; li porta una aroma similar al del gesmiler.

-Però que merda...

Abans que puga acabar la frase o pensar tan sols en el què està passant, es torna a trobar a terra amb el que sembla ser una llança bífida subjectant-lo pel coll.

La llança l'empunya una figura humanoide coberta dels peus al cap per retalls de tela de diferents colors; el conjunt ofereix un aspecte lleugerament marejador i una mica estrafolari.

És de complexió lleugera, com un adolescent o una dona prima.

No hi ha escletxes on haurien d'estar els ulls.

Un terror fred s'obre pas per la seua medul·la espinal precedit per l'esclat de dolor provocat pel colp. Tracta de parlar, però només aconsegueix grunyir.

Comença a faltar-li la respiració i tracta de defensar-se llançant puntades i punyades al seu agressor.

Sent que el cor va a esclatar-li; tanca els ulls i tracta de centrar la seua ment en una solució immediata.

A penes li queden forces, així que les reuneix totes, s'encull col·locant els genolls al pit i llença una puntada amb tots dos peus cap on, si l'anatomia no falla, hauria d'haver-hi un punt feble.

Bingo!

Potser no te ulls, però si que sembla tindre collons.

La pressió en el coll s'afluixa i aconsegueix rodar sobre sí mateix allunyant-se del seu atacant.

S'escolta un BAMF! i un núvol d'un dens fum groguenc l'envolta agafant-lo totalment desprevingut.

Engul una glopada d'aquella merda pestilent i immediatament es dobla sobre sí mateix en un atac de tos.

Açò va malament, va fotudament malament! Si no aconsegueix sortir immediatament de la boira morirà ofegat, si és que no va a morir enverinat de totes maneres.

Es regira desesperat buscant una eixida del fum.

Se'n adona de que està envoltat de més pertorbadores figures.

Hi ha més d'un atacant?

Per què estan atacant-lo?

Com nassos poden vore sense ulls?

Durant uns segons que li semblen hores busca un lloc per on fugir entre les ombres, però aquella boirina és massa espessa.

Li couen els ulls i sap que no podrà aguantar durant molt més temps la respiració, així que pren una decisió i es llença a una desesperada carrera per la vida.

Travessa la boira com un llamp i es troba de front amb el seu esperpèntic assaltant.

Dispara una punyada cap on deuria d'estar la mandíbula com ha aprés en els seus entrenaments de boxa; mai ha combatut amb ningú i el sac no es queixa, així que es sorprèn quan en impactar nota alguna cosa asclar-se sota la màscara.

L'enemic retrocedeix fent escarafalls i subjectant-se la cara; la seua llança cau a terra.

Sense detindre's aparta a la vacil·lant figura d'una espenta i arranca a córrer entre els matolls i els troncs endinsant-se en la frondositat del bosc.

BAMF!*BAMF!

De nou la boira l'envolta i se sent defallir.

Un altre terrible atac de tos el detè i quasi el fa caure, no pot respirar i la boira i les llàgrimes no li deixen vore.

Moriré ací?

Qui és aquesta gent?

Gira sobre sí mateix buscant l'ombra dels seus atacants, si va a morir ací morirà lluitant, això segur.

Tira punyades i puntades a l'aire desesperat, buscant als seus rivals invisibles i sentint-se cada vegada més cansat.

No té èxit ni una sola vegada.

Potser ells no necessiten vore...

De sobte, alguna cosa li colpeja les cames per darrere dels genolls i l'enlaira amb força reballant-lo contra el sòl enfangat.

Engul una altra vaharada d'aquell infecte gas i, lenta, inexorablement es deixa abrigallar de nou per la foscor.

---------------

Quan el van trobar tirat enmig del carrer, estava mort, nu i ple de blaus; s'agarrava la gola i tenia signes d'haver rebut una pallissa brutal.

La gent va pensar que segurament havia estat per assumptes de drogues, al menys això és el que van dir a la televisió.

La seua veïna, la dona que se'l va trobar, deia davant les càmeres que era un tipus una mica estrany; un xic silenciós i que mai donava problemes a ningú. Que era estrany però no com un psicòpata, però com aquells frikis dels ordinadors.

Després va tornar a ocórrer, una vegada i una altra, per tot el món i la gent es va espantar.

Tenien motius per a estar-ho, però aqueixa és una altra història.