L'Ari i la Patata

La Patata

Uf per sort estàvem molt protegits, ja que el cotxe que ens tapava era molt gran i robust, i ens tapava a mi i a la Patata, a la perfecció.

El que jo i la Patata no havíem pensat encara era que en algun moment el semàfor on estava el cotxe parat esperant a què es posés verd hauria de moure deixant-nos al descobert.

Estàvem supertranquils esperant que l'Àxel senes i així poder tornar a casa sense haver de trobar-nos amb ell i començar una baralla llarga i avorrida.

Quan de cop i volta escoltem un (rummm rumm) i el cotxe en el qual estàvem amagats es va començar a moure ràpidament deixant-nos ami i a la patata a la vista de l'Àxel.

L'Ari i la Patata es van mirar amb cara de terror tot i que la Patata mirava a l'Ari més amb cara de què no comprenc el que està passant, jo li vaig intentar explicar amb la mirada, ja que si parlava ens descobriria.

Tot i que després L'Àxel ens va veure de tota manera.

Quan ens va veure va arrugar el nas i va dir:

— No pensava que us tornaria a veure mai més, però ja veig que sí. Això significa que...

Jo i la patata vam girar els ulls d'una manera molt exagerada, ja que sabíem que a ell li feia un fàstic horripilant també que ens petéssim als dits, però això és una informació innecessària d'explicar avui.

Ell va tenir un calfred i després va continuar parlant tan tranquil com sempre:

— Fa molt de temps (que ...) vull dir això: Ari i Patata esteu detinguts, per fer bromes sense gràcia a gent del carrer i també a mi que soc un superheroi, que l'únic que vol és cuidar a la gent amb els poders que els deus li han atorgat, fent així que tota la gent estigui segura en la meva presència. I la seguretat que jo els hi dono tu fas que la perdin.

— Ha, ha, ha— van riure la patata i l'Ari— si tu volguessis això no hauries enviat al meu pare a la presó sense motiu i hauries explicat el perquè i el com. Però no, no o as fet encara ho estic esperant— Es va creuar de braços.

— Tu saps que això no és el que va passar el que va passar va ser que...

— Caia, Caia que no vull escoltar res de la teva boca de poca-solta.

L'Àxel va Caia per no fer un numeret davant de tothom, ja que estaven al mig del carrer i la gent del carrer els estava començant a mirar malament, però a ell li hagués agradat dir-li tot allò que feia tant de temps (que ...) portava guardant.

— Mira Ari— va dir l'Àxel finalment, farem un tracte si tu tempteges jo faré que només passeu un dia a la presó com a màxim, però si no ho fas, Aure prendre mesures extremes, i passaràs més d'un dia a la presó.

L'Ari i la patata es van mirar, i van fer una rialleta dissimulada que l'àxel no va acabar de veure.

— D'acord, accepto, però la Patata sempre vindrà amb mi a tot arreu fins i tot a la presó si és necessari, hi podré tenir moltes visites i menjar especial només per a mi.

— Mmm d'acord ja convenceré als guàrdies perquè to deixin fer com que tinc tant prestigi...

— Va, ves al gra que no m'importa res del que dius.

— Uf ets del que no hi ha

— D'acord, però l'única condició és, que tas d'estirar a terra lentament amb les mans en alt. Perquè no puguis fer res del que després t'arrepantiras. I, per tant, passar més d'un dia a la presó.

— D'acord— va fer un gest amb la mà perquè la Patata també baixes.

L'Ari i la patata es van ajupir lentament molt lentament i es van estirar a terra amb les mans vent a dalt perquè l'Àxel no sospites de res que volien fer.

L'Àxel els mirava atentament perquè ja sabia què eren capaços de tot i no volia que ningú sortís ferit especialment ell, ja que més d'un cop havia rebut algunes bromes de mal gust de part d'ells. Però estava sorprenentment tranquil.

A l'ari sempre li semblava que les seves bromes eren les millors de tot el món. I, per tant, mai va acabar d'entendre el punt de vista que tenia l'Àxel, per això continuava fent-li bromes a la gent.

La gent es va començar a reunir al voltant d'ells per mirar el que estava passant allà, pel fet que era molt divertit, ja que era una cosa que no sempre es veien a una persona volant i a dues estirades a terra i una de les dues un gos.

La patata i l'Ari ja estaven estirats a terra a punt de què l'Àxel els exposés. Però no hi va haver temps perquè l'ari va cridar:

— Ara.

I 5 segons després la Patata i l'Ari estaven tirant-li pedres l'una darrera l'altre a l'Àxel perquè es desmaiés.

Ell cridava:

—AAA pareu AAA— cridava ell.

Però l'Ari i la patata no van parar.

La gent del carrer se'ls mirava amb cara de sorpresos, ja que no podien fer res per la por, de què si t'apropaves et passes el mateix, pel fet que sabien que l'Ari i la patata eren els bromistes sense gràcia de Byron Bay.