Capítol III

3 1 0
                                    

Em vaig despertar després d'uns minuts inconscient, estava tirat en terra, no em podia moure, ja que estava lligat a una cadena gruixuda i molt forta. La cadena, em feia ferides, perquè era curta i estava molt tensa. Estava molt aclaparat, perquè no sabia per què m'havien agafat i perquè gairebé no em podria moure. Intentava cridar, però la veu no em sortia, a causa dels nervis, la pressió de la cadena...

Després de pocs minuts, vaig relaxar-me, perquè intentava autoconvèncer-me que no era res important i que hauria estat un malentès. Gràcies a això, vaig poder demanar ajuda cridant, donant cops a les parets, a terra, donant cops amb la cadena...

Quan van passar més d'un quart d'hora, vaig començar a sentir crits d'una noia en una habitació del costat, com a molt hi era a deu metres de distància. Jo, preocupat, vaig pensar que alguna cosa dolenta estava o estava a punt d'ocòrrer. Vaig cridar i, després d'una estona, va entrar un noi bastant misteriós, grandot, amb barba blanca i bruta, i blanc de pell. Em va preguntar, enfadat, que perquè cridava, que no el poden sentir ningú, que si el senten, tindria un gran problema.

Una vegada va sortir de l'habitació, vaig veure com era la noia del costat: Una noia morena, amb una complexió alta i prima. Se li veia espantada, com si l'haguessin sequestrada.

-Qui ets?-Li vaig preguntar. La meva veu va ressonar per tota la sala per l'eco.

-Soc Elisabeth Sallow, una noia del poble. Aquest home m'ha secuestrat perquè es vol cassar amb mi i potser la meva mare m'estarà buscant.

Desprès d'escoltar això, m'en vaig adonar que potser aquesta noia podia ser la filla de la dona menuda que vaig trobar a la font.Va passar molt de temps quan, de sobte, vam veure una dona que entrava per la finestra. Portava un sac de patates a sobre, de manera que no vam identificar qui era.

-Vinc a alliberar-vos d'aquest home.-Vaig reconèixer la seva veu a l'instant. Era la senyora vella. Se'm va quedar mirant i va dir.- Tu que fas aquí? Et vaig dir que no vinguessin.

-Vaig escoltar sorolls provinents del castell i vaig venir a veure que passava.

Ella va quedar sorpresa amb la resposta. Seguidament, va trencar les cadenes metàl·liques amb un martell i ens va alliberar. Varem fugir per la mateixa finestra per la qual la dona es va colar al castell i, una vegada fora, vaig tornar cap a casa, ja que tenia molta son i volia dormir.

You've reached the end of published parts.

⏰ Last updated: May 05, 2023 ⏰

Add this story to your Library to get notified about new parts!

La història de KilchurnWhere stories live. Discover now