Floto entre el suau aire de la nit i del dia,
rellisco entre sospirs dels estels de la via.
Vaig i torno amb la lleugera brisa d'un sospir,
suro entre les ombres escorredisses de l'ahir.
Volo quan escric i escric per volar,
volo quan patino i quan m'agafes de la mà,
i quan les tecles del piano es posen a cantar,
volo perquè em mires, amb ulls d'estimar.
Volo amb un petó de la mare després de sopar,
volo amb rialles impossibles de controlar,
i quan els records no em deixen pensar,
volo més amunt, com l'ambiciós Ícar.
Volo amb pessigolles i volo amb abraçades.
Volo diàriament, sense plomes i sense ales.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
YOU ARE READING
El sentit del verb volar
PoetryEs tracta d'una metàfora que enllaça els plaers d'una vida amb el vol dels ocells, transmetent les sensacions, sentiments i emocions íntegres a cada vers.
