Floto entre el suau aire de la nit i del dia,
rellisco entre sospirs dels estels de la via.
Vaig i torno amb la lleugera brisa d'un sospir,
suro entre les ombres escorredisses de l'ahir.
Volo quan escric i escric per volar,
volo quan patino i quan m'agafes de la mà,
i quan les tecles del piano es posen a cantar,
volo perquè em mires, amb ulls d'estimar.
Volo amb un petó de la mare després de sopar,
volo amb rialles impossibles de controlar,
i quan els records no em deixen pensar,
volo més amunt, com l'ambiciós Ícar.
Volo amb pessigolles i volo amb abraçades.
Volo diàriament, sense plomes i sense ales.
Ups! Tento obrázek porušuje naše pokyny k obsahu. Před publikováním ho, prosím, buď odstraň, nebo nahraď jiným.
ČTEŠ
El sentit del verb volar
PoezieEs tracta d'una metàfora que enllaça els plaers d'una vida amb el vol dels ocells, transmetent les sensacions, sentiments i emocions íntegres a cada vers.
