La Veritat

Benvinguts, abans de començar aquesta història hem d'aclarar que la Nieves no és l'única directora que ha hagut en aquest institut sino que la creadora d’aquest intitut era Josefa Natica.

L’institut Torrent de les Bruixes va créixer com a institut de batxillerat al 1979-1980 amb el nom de I.B.Mixto 3, l’any 1986 es va inaugurar el nou edifici i se’l va batejar amb el nom de I.E.S. Torrent de les Bruixes.

Als anys 1996-1997 es va implantar els cursos de l’ESO. Tot era normal un institut corrent, no havia molt conflictes i era bastant pacific, però a l’any 2000 sobtadament va desaparèixer la directora d’aquest institut,

Després d’uns dies els professors van trucar a la policia, perquè ja feia una setmana que la directora faltava a l’escola i no va avisar de res.

Ella sempre era responsable i si no podia anar per alguna cosa ho comunicava.

Els policies van investigar i no la van trobar per cap lloc i tampoc van obtenir proves del que havia passat amb ella, no sabien res.

Al final van descobrir el que realment havia passat.

Va ser un noi de bachillerat que la va matar.

Pero encara no van trobar el cadàver. Aquest noi es deia que era inteligent i a vegades tenia enfrontaments amb la directora, perquè solia tenir atacs forts d’ira, pegava als seus companys i hi havia vegades que fins i tot volia acabar amb ells. Aquest noi era el típic que acumulava la rabia per cada cosa que pasava amb tothom.

Fins que va tenir un enfrontament amb la directora que va ser la gota que va vessar el got.

No va fer res fins l’any següent que va repetir 1r de Batxillerat, perquè havia suspès només una assignatura.

Durant tot l’estiu va estar pensant l’hora, el dia i el pla per matar a la directora, per a que no el descobrissin.

Quan va començar l'institut el noi va esperar-se 2 dies o sigui just la nit del dia 14 de setembre.

Va entrar a casa de la directora, perquè ell sabia que ella estava fent la compra, va entrar a la seva habitació i es va amagar sota el seu llit.

A les tres de la matinada mentre la directora dormia, li va agafar un ganivet de pernil que estava situat a la cuina i ràpidament se’l va clavar a l’esquena  fins al punt que va travessar al cor i va morir desagnada.

Ràpidament el noi va agafar els llençols plens de sang i va tapar a la directora amb ells.

Seguidament va agafar les claus de l’institut i va anar amb el cadàver, amb la seva furgoneta negre.

Quan va arribar a l'institut va obrir la porta i va cavar un buit al magatzem amb una pala i la va inhumar allà. Després d’una setmana d’aquell indici, a l’hora del pati una nena de primer d’ESO va haver d’anar al magatzem a buscar un pont per a tecnología.

Però es va distreure amb la terra i amb unes disfresses de carnestoltes, al final del magatzem va veure un altre sala tota fosca.

Va prendre la llanterna del mòbil i va anar a investigar i de sobte, va veure al terra una mà humana. Es va apropar, i es va adonar que feia molta pudor i estava ple de mosques
. Va agafar la mà que estava completament congelada, la va estirar cap a ella i va sortir el cos de la directora amb un ganivet que li entrava per l’esquena i sobresortia pel cor.

Amb els ulls tots blancs plens de sang, i també amb sang a la boca, estava totalment morta. La nena va cridar i va anar corrents cap als professors i va explicar tot.

Seguidament un d’ells el que estava més calmat va trucar a la policia i els va explicar tot el que havien vist. La policia va arribar al magatzem i va veure a la directora morta.

Acte seguit va trucar a l'ambulància i van anar detectius secrets. Van començar a fer fotografies a la difunta, la van embolicar en paper d’alumini i se la van emportar en ambulancia al bosc del parc de la bastida i la van inhumar allà.On els alumnes feien Educació Física.

Dues setmanes després, un profesor proper a la directora va anar a posar flors a la seva tomba, abans d’arribar va veure la silueta d’un espantaocells, es va apropar i es va adonar que no era un espantaocells sino un nen de batxillerat, i li sonava la seva cara.

Era just el nen que va assassinar la directora. El nen es va adonar de que el profesor sabia que havia estat ell l’assassí i va intentar sortir corrents per escapar, de sobte el noi va agafar un pedra, la va llençar i va matar al professor, perquè estava molt a prop i sinó no aconseguiria escapar-se.

El noi de sobte es va adonar del que havia fet, estava molt trist, molt arrepentit i fins i tot va pensar que tothom estaria molt millor sense ell.

Sense pensar-ho dues vegades va agafar una corda que hi havia per la muntanya, la va atar sobre una branca amunt de la tomba de la directora, es va posar la soga al coll i es va suicidar.

Quan va passar un any es van començar a escoltar sorolls just al bosc on hi havien inhumat a la directora. Encara es diu que s’escolta la veu de la directora repetitivament dient: ‘’perquè jo? Jo no tinc la culpa’’