El món d'Eres

Diari d'Alein

Alein estava segura que Eres sortiria volant per els aires i si no ho feia ella mateixa serià la que ho fes, ja no sabia quants dies portava passejant-se per aquets passadissos llargs e pocs il·luminats, no sabia ja quantes reunions interminables portava, reunions que no arribaven en lloc i sempre s'acabaven anul·lant sense cap acord i cada cop l'ajornaven en dates més llunyanes, la gent de totes les comarques i ciutat d'Eres estava fartes ja de la guerra absurda i volien una solució, no podia ser tant difícil posar-se d'acord en fronteres, comerç... però Alein no podia donar cap explicació lògica de com estava anar les llargues reunions que podia dir ella? Que mai es parlava del tema important? Que mai es parlava sobre importació i exportació? Que sempre s'anava a la maleïda frase "les meves terres", "les meves fronteres" i així contínuament? I creieu-me quan portes més de cinc hores escoltant els mateixos *llondrons dir el mateix cansa i t'empipa.

Ah! Però ara Alein tenia un pla fantàstic i aquest cop anava a posa les cartes sobre la taula i tenia una bona ma per poder-ho fer-ho.

Alein va arribar davant de la gran porta on dintre havia la gran sala on es realitzava la reunió, com tots els últims cops, va inspira i desprès de treure l'aire a poc a poc va obrir la gran porta, ja en obrir-la va poder escolta els crits i les discussió que sempre havien i desprès d'una petita oració va entra tancant la gran porta darrera seu.

En un costat havia un grup de gent que s'ocupava de porta aigua i menja els que estaven dintre de la reunió, però quan les coses s'escalfaven massa sempre s'esperaven avanç de porta alguna cosa a la sala no fos cas que sortís tot volant per els aires.

Alein els va saluda i va camina decidida cap el interior de la gran sala, el petit passadís s'obrirà per els extrems dret i esquerra donant una gran amplitud i portant a una gran sala amb tot de cadires i taules en forma de semi cercla, que s'anaven fent més petit fins arriba a una tarima que estava el centre de la sala.

En aquella tarima mai havia ningú, els que anaven a la reunió preferien parla des del lloc de les cadires que baixa les escales i anar el centre de la tarima.

Alein es va col·locar el centre de la tarima i va espera mirant a tots els que estaven i per sort estava tothom, ja que últimament sempre hi havia algú que s'excusava de no poder vindre, el cap d'una bona estona la gent va calla mirant-la amb cara de sorpresa.

- Senyoreta Alein veig que ens honora amb la seva presència.

- Que jo sàpiga he sigut l'única que no he faltat cap dia com certs *taral·lirot.

Va verí un petit silenci trencat solament per algú que reia.

- Ens podrà explicar llavors perquè arriba ara?

- Oi tant, vinc a dona solucions a tots els problemes que estem tenint, òbviament tots tindrem que col·labora, i tots perdérem i guanyarem algú però em sembla que es el millor per a tothom donades las circumstàncies de que no s'està arribant a cap acord.

- Això es fantàstic senyoreta Alein! Ens podria explicar el que a pensat?

Alein va somriure sabia que aquell home dirà algú així i es que aquell home estava posat de cap amb el seu pla, i sabia que estava esperant el moment perfecte per poder executar-lo, ja que estava començant a està fart de tot aquest muntatge i començava a està fart de tots a ella li semblava que dintre de poc ell escanyaria alguns quants d'aquella reunió i això que els vampirs tenen molta paciència.

- Si per descomptat. – Alein es assenta a la cadira que estava a la tarima - El problema més gran es que tothom vol mana a les seves terres i fronteres i ningú no veu més enllà d'això, així que per comença ningú governarà sobre cap terra i tampoc cap frontera, fent així que cada país pugui vota el seu representant. Que significa això? Que tots els països tindran que vota un representant que no manarà sinó que amb l'ajuda d'altres representants, organitzaran el món de tal manera que no falti a ningun habitant de res, es faran reunions de tots els representants i s'esposarà els problemes i les solucions i si algun país necessita més ajuda els altres el proporcionaran.