De mica en mica vaig anant obrint els ulls lentament...
El nen petit no hi era, bàsicament nomès hi havia pedra. Em vaig intentar moure, però vaig tenir vàries dificultats per culpa de la pedra que tenia a sobre.
Vaig moure el cap, i un fort dolor es va apoderar de la part superior del meu crani. No se com encara, vaig tocar el lloc d'on provenia, i al veure la meva mà, vaig començar a suar.
La mà, m'havia quedat plena d'un líquid de color vermell intens i espès. Era opac, i estava humit.
Em vaig aconseguir escapar de les pedres, i vaig mirar el lloc on havia estat atrapat. Estava ple de sang seca.
Del meu cap ja no en brollava gaire, però havia perdut bastanta sang, i estava una mica marejat i dèbil.
Aleshores vaig divisar un cadàver a la llunyania. Vaig pensar que em podria tapar la ferida amb la seva samarreta.
Al arribar, vaig reconèixer immediatament el rostre d'en Quer, que ara, jeia mort al costat d'uns quants quadres estripats.
Vaig treure-li la samarreta bruta i tallada, i vaig improvisar una vena pel meu cap. A mida que em movia, anava descobrint cossos morts, inclús vaig trobar tot l'institut que havia vingut a visitar l'exposició "dinosaures".
No vaig voler buscar els meus pares, ja que segurament eren morts, i això, nomès empitjoraria les coses.
Una mica més endavant, hi havia una paret derrumbada a causa d'aquell extrany terratrèmol, des d'on vaig veure el que fins ara havia estat el meu món. Ara, allò que fins ara havia conegut com a casa, ara estava reduït a una pila de cendres.
Tots els edificis estaven estirats al terra, i no hi havia ni una ànima pels carrers que havien aconseguit escapar-se de l'allau dels grans gratacels.
El que havia estat l'estany més clar de tota la ciutat, ara era brut, marró, i els peixos, que fins ara havien estat resplandents i vius, ara flotaven morts a sobre d'aquella aigua tèrbola.
De mica en mica, vaig anant avançant a passos lents cap a allò que esdevindria casa meva, el meu lloc.
Nota d'autor #2
Aquí teniu el segon capítol, espero que us hagi agradat, i que us poseu a la pell d'en Dídac, a qui li acaben de destrossar el futur, i tot allò que coneixia.
