UN DRAC ENOMENAT JORDI

3 L'Arribada d'en Reivax, un nen especial

En Reivax, tenia vuit anys, quan els seus pares van decidir mudar-se, farts de viure a la gran ciutat, en la qual es sentien cada cop mes ofegats, i van aprofitar que al pare d'en Reivax, el van destinar a Fogars de Monclús, per fer de guarda forestal al Parc natural del Montseny.

El nano, per un costat estava trist i rabiós per haver de deixar els seus amics del barri i l'escola, sobre tot la seva amiga Charlotte, amb la qual era quasi inseparables. Però alhora també estava il·lusionat, per descobrir quines aventures li esperaven en aquell poble tant petit i si faria nous amics, ja que no es volia oblidar dels amics de la ciutat, i li va dir a la mare - mare... jo no vull oblidar-me dels meus amics, quan sigui al poble. - la mare somriguè i va dir per consol·lar-lo - no pateixis, no els oblidaràs mai. Primer, perquè vindrem de tant en tant a fer compres a la ciutat, i segon,  perquè si vols, et faré una fotografia amb els teus amics perquè la posis amb un marc a la tauleta de nit del teu nou dormitori - en Reivax va sentir-se feliç i va fer una abraçada a la seva mare tot dient - gràcies mareta, t'estimo molt, ets la millor mare del món! - el pare va fer veure que estava gelós i va dir - ah molt bé tot per la mare!  i el pare què? - en Reivax, es va mirar el pare mentres tenia abraçada a la mare, va fer un somriure picarol I digué - no t'enfadis para que aquí també t'estimo! - I va córrer a abraçar al pare. El pare el va agafar en braços i mentre el nano li feia una abraçada li digué - no si no m'enfado, i saps per què? - en Reivax va deixar-la abraçada una estona per mirar el pare i preguntar - per què, pare? - el pare somrigué i contestà - perquè ara te tinc atrapat i sóc el monstre de les pessigolleteeees! - i va subjectar molt fort en un braç al seu fillet, mentres amb l'altre mà li feia les pessigolles. La mare, en veure'ls va somriure, i amb tendresa els digué - va monstre de les pessigolles, deixa en Reivax i acabem d'enllestí les caixes per la mudança - El pare va baixar el fill i va contestar -tens raó, els homes del camió de la mudança estan esperant per emportar-se les caixes a la nostra nova llar - i van acabar de tancar les caixes i van pujar el cotxe posant rumb al poble, on els esperava la nova casa.

Unes hores mes tard, entrant al poble....

En Reivax, comença a alucinar, veient per la finestra del cotxe, tot volum de bestioles del Camp: Ases, cavalls, vaques, ovelles, xais, gallines... De sobte va dir el nen - pare, mare, a la nova casa podem tenir un gosset? - com que el pare estaba conduïnt i no es podría distreure contestant-li, ho va fer la mare tot dient - és clar que sí angelet! La nueva casa es una mena de masía y te un buen pati, segur que algun pagès deu tenir una parella de gossos i tindrà algun cabdell de gos, Ja el buscarem quan ens acabem d'instal·lar, no et preocupis - I en Reivax va esclatar d'alegria - que bé, que bé, aviat tindré un gosset, que bé, que bé! - i va tornar a seure i observar el paisatge per la finestra del cotxe.
En arribar al poble, l'aspecte d'aquest els va captivar, grans masies, cases de façnes empedrades, els camins tampoc eren asfaltats, alguns de sorra encara i altres de pedres, componien aquell paisatge rural.
Quan van arribar a la que havia de ser la nova casa, la família Siurana val al·lucinar, era una petita masia, però bastant envellida. El pare sabia que havia de fer alguns arregles abans de convocar el mobiliari. D'entrada, s'havia de netejar la façana, pero el mes important era arreglar interior: potser, instalació nova de llum i d'aigua, potser també hi havia alguns mobles vells que es podrien aprofitar, tot restaurant-los una miqueta, i és clar, pintar parets enrajolar terra... Etc. Van decidir, que descarregarien totes les pertenecen a la mudança, l'antic graner, que quan la casa estigués investida, el pare el transformaria en la seva oficina, i potser amb una sala de jocs pel seu fillet.
Van entrar a dins de la casa, per veure com estava distribuïda.
A la primera planta de la casa van veure: la primera planta, era una gran sala que contenia el menjador i la cuina tot junt. Alfons hi havia una porta que donava a un gran pati i les escales per posar al pis de damunt. La dona en veure'l va dir - estimat, Jo no vull que la cuina estigui junt amb el menjador, perquè quan fes el menjar s'embrutaria tot de fum, haurem de posar una paret divisòria - l'home va comprendre la preocupació de la seva dona, però tot i així va dir - bé, però hi ha un problema: la porta d'accés al pati i el escala, es quedaria a la cuina - la dona s'ho va pensar una mica, hi va donar la solució - doncs podríem aprofitar pota per fer a continuació un safareig, i obrir una porta al menjador i posar les escales per fora - l'home va somriure i va contestar - no em sembla mala idea, pero haurem de contractar a un paleta perquè em donin cop de mà, ahora pujarem a veure com está distribuida la segona planta - allà hi havia tres dormitoris, un dels quals també tenia una escala que donava a les golfes. Abans d'adonar-se d'això, l'home digué - Mira aquesta gran per nosaltres, aquesta del mig, per en Reivax, i aquesta de la cantonada, com a dormitori dels convidats. - Mentrestant en Reivax, que vaig entrar a veure la seva habitació, va descubrir la Porta qué portaba a les golfes, i quan va veure aquella gran Sala, va cridar els seus pares - pare mare veniu mireu aquesta sala! He trobat joguines! - efectivament, a les golfes, hi havia amagat un munt de trastos antics, entre ells: un tambor ple de joguines, un cavallet de fusta, una antiga càmera fotogràfica, un mirall clàssic, revistes, còmics, llibres, i alguns mobles vells. En Reivax, al·lucinant amb aquella noia, va dir - pare, mare em puc quedar a les golfes com a dormitori? - els pares ho van rumiar durant una estona, i van contestar - està bé les golfes seran pel teu dormitori, haurem de fer una finestra més gran perquè t'entri llum, però aquesta nit dormirà està dormitori que hi ha a baix. Conque la finestra dona al pati, la podem convertir en porta, per accedir a les escales que pujarem per fora, tirarem a terra a les parets d'aquest dormitori i canviarem alguns envans, perquè sorti un dormitori i un lavabo, què et sembla amor meu? - la dona també va somriure i va contestar - què vols que em sembli amor meu, que tindrien una casa molt bonica, pero avui em de descansar  i agafar forces, així que per ara, ens apanyarem amb el que tenim, i dilluns començarem l'obra, ara hem d'agafar del magatzem el què sigui essencial - van agafar tot el que era essencial per poder passar el cap de setmana, entre altres coses una màquina d'aigua pressió, per netejar la façana.
En netejant-la, es van sorprendre en veure lo bonica que era, i aquell va ser el començament de la seva nova vida al poble.