UN DRAC ENOMENAT JORDI

1 - EM DIC JORDI I SOC UN DRAC

Hola amiguets i amiguetes, em dic Jordi i sóc un drac, permeteu-me que us conti la meva història, i així sabreu perquè tinc aquest nom. Si amiguets i amiguetes, en aquesta fàbula, els dracs com jo, podem parlar. Així que pareu atenció, que aquí comença.
Jo vivia dins una cova a les muntanyes del Montseny, i ja de ben petit, sempre m'ha agradat llegir. Mentres la resta de dracs es dedicava sobrevolar tot caçant animalots espantant a la gent de les viles properes, Jo sempre m'he entretingut llegint algun llibre. Els meus pares en Drac i la Dracolina, sempre que em veien així, deien - aquest fill nostre No és normal, no traurem res de profit d'aquest sapastre! - i de tant en tant em cremaven els llibres amb els seus alès. Però jo sempre m'ho inyeniava perquè algun llibre caigués en les meves urpes. Tant era si era un llibre una revista, la premsa del dia... Jo ho llegia tot.
Tant era així, que els meus pares em van abandonar i em van deixar tot sol. Al principi no li vaig fer molta importància, tenia tota la cova per mi, tot l'altiplà per poder buscar menjar, ple de bones herves que podía menjar, ja que sóc dels pocs dracs herbívors o vegetarians. A més també a la cova tenia molt més lloc per emmagatzemar tots els llibres que volgués.
El temps va anar passant i m'avorria això de llegir només per mi, volia llegir en veu alta i que m'escoltessin, però els dracs de les altres coves no tenien temps per mi, s'estimaven més sobrevolar per observar els paisatges o bé per caçar o simplement es divertien espantant a la gent de Les viles.
Vaig pensar, en llegir els animalons del bosc, però estaven massa espantats com per parar-me atenció. Em vaig plantar enmig del bosc, i els vaig cridar - no tingueu por, només us vull llegir un conte - però allà al mig del bosc tot semblava desert. Vaig pensar que potser valia més les accions que les paraules, em vaig seure i vaig començar a llegir un conte... Molt tímidament els animalots van començar a sortir dels seus amagatalls i fent rotllana em van començar a envoltar, em vaig sentir feliç, per un instant tenir un públic al qual poder llegir els contes. Però la felicitat no dura gaire, els animalots, van tornar a començar a córrer cap als seus amagatalls. Vaig mirar cap al cel i vaig veure una colla de dracs que es dirigien cap a la part del bosc on era jo, amb la intenció de caçar alguna peça.
Per una part vaig pensar, que aquells ganàpies m'havien espatllat la festa, d'altra banda vaig pensar, que si volia guanyar-me la confiança d'aquells animalots per poder seguir llegint-els contes, havia d'actuar ràpid defensant-los d'aquells atacs.
Em vaig decidir atacar a aquelles bestioles de la meva espècie i va començar a sortir de la meva boca, un foc ferotge que creia extinguit. Era tan llarg i fort aquell foc, que aquelles bestioles van haver de fugir si no volien veure socarrimades les seves ales.
Allò també em va fer por a mi, vaig pensar - què passarà si no el puc controlar? I si en surt sense voler i faig mal a un ésser innocent? - vaig decidir tornar a la meva cova, i ni tant sols vaig acomiadar-me d'aquells animalots. Em tremolava tot el cos i estava confós. Havia fet servir el meu foc contra els de la meva espècie i potser els havia tret el menjar de la boca.
Però d'altra banda, em sentia tan bé d'haver defensat aquells animalots, que també em preguntava - i si realmente no soc un drac? I si sóc un nen ficat en un cos de drac, per alguna mena de reencarnacio O algun encanteri? I si era un somni? - l'endema vaig despertar, i em vaig mirar al reflexe d'un toll i vaig saber que no era un somni, realment era un drac, No sé si per encanteri o per una reencarnación. En tot cas seria un drac molt especial.