"Estimada Sofi,
Ja han passat dos mesos des de que et vaig enviar l'última carta, i no rebut cap resposta. Potser estàs massa ocupada acostumant-he a la teva nova vida, potser no et va arribar mai la carta, o potser... potser simplement no et venia de gust respondre.
Cada dia em pregunto per que segueixo esperant que tornis, si se que no ho faràs. Mai he trobat una resposta amb sentit.
Intento seguir endavant i oblidar-te, però no hi ha ningú que t'iguali... suposo que mai em vaig merèixer algú com tu, tu ets un deu i jo amb prou feines arribo al cinc.
Fa poc he començar la universitat, te'n recordes quan de petits somniaven en ser científics? Aquests somni per mi mai va canviar, estudio bioquímica. No negaré que desitjo que estiguis estudiant el mateix, i que algun dia facis un Erasmus, i em dic a mi mateix 《però no veus lo impossible que es?》, dec tenir un cervell idiota.
PD: Perdona'm, potser si ho fas, algun dia podré seguir endavant... sense tu...
Tiago"
Em tremolen les mans... tinc por a que no respongui... o tinc por a la seva resposta?