"Només volen; sembrar la por, destruir la democràcia i dinamitar la llibertat

Ens trobem davant d’una notícia publicada per el diari ARA el dissabte, 10 de gener de 2015 en la qual Mohamed Tayssir Azouz –traductor i filòleg Tunisià- ens explica que no només ens hem de fixar en el que va ocórrer amb Charlier sinó que hem d’obrir els ulls i veure totes les massacres que el grup terroristes jahadista ha provocat al llarg del mon.

En primer lloc, aquest filòleg ens explica que la vertadera ignorància té com antídot l’educació ja que la ignorància no només es contrària als valors islàmics sinó que també és una malaltia. Més endavant ens explica que en el món àrab els poders totalitaris i els governadors que utilitzen la religió com a poder són molt elevats però hi ha algunes excepcions com es el cas de Tunísia.

Tunísia era un país governat pel partir islamista però en les darreres eleccions el partit progressista liderat per Nidaa Tounes van guanyar les eleccions i la cosa més sorprenent es que el partit islamista va saber acceptar la seva derrota.  El nou govern es caracteritzava per una coalició laica i progressista.

Més endavant Mohamad ens posa un paral·lelisme amb el que va passar amb Charlie i amb un policia i militar que els van decapitar perquè defensaven la seguretat dels seus conciutadans. I això ens fa pensar, què hi ha de diferent entre aquesta matança i la de Charlie Ebdo? Res. Només hi ha semblances, que són l’odi i la salvatgeria. ¿O és què les coses només ens han d’afectar quan es produeixen a prop de casa? Ens ho hauríem de preguntar, de debò.

Però ¿Què sabem del franctirador? El que sabem del franc tirador es que té com a nom Boubaker al-Hakim. Aquest es un ex presoner franceses i alliberat per les presons franceses. Aquest tirador no només va provocar els assassinats citats anteriorment sinó també al juliol del 2013 va matar a dus persones més, especialment a Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi, dos activistes de l’esquerra activista en plena transició democràtica.

Un fet rellevant en aquest article és que uns dels germans de l’horrorós crim parisenc, va gaudir d’una clemència de la justícia francesa per combinar un stage de “perfeccionament en l’ús d’armes “ amb unes vacances a Síria on el va atendre Boubaker al-Hakim.