Liri

9 1 0
                                    


30 de març de l'any 2050, 10 957 dies des del primer dia de confinament. Districte Edidotrópolis, edifici 2, planta 79, passadís de seguretat 13. 2:50 del matí.

Achillea vigila a què no hi hagi ningú i agafa l'ascensor de la seva planta que baixa fins a la planta 30, la noia vigila que ningú es trobi al voltant i surt del transport. Seguidament la jove deixa la seva motxilla a terra i agafa una corda improvisada que ha fet amb les sabanes de la seva habitació. Achillea va fins a una estructura que manté la compleja estructura de la planta en peu i la lliga amb tres nusos, comprova si aguanta el seu pes estirant la corda el més que pot i lligant-la a una altra estructura, puja a sobre de la corda i s'està uns segons mentre es mou una mica. Després de la prova la jove agafa la corda, desfà els nusos que hi ha a la segona estructura, agafa la seva motxilla i descendeix pel pati interior de la planta fins que arriba a la planta 29. La jove hàbil fa força amb el cos fet que la corda vagi de davant cap enrere i quan arriba al punt més pròxim de la planta salta i aterra d'en peus. Curosament va fins a l'ascensor de la planta, entra i veu que aquest baixa fins a la planta 5, però si tens una clau del personal. Achillea, per sort, havia vist per internet com obrir portes amb un rossinyol, així que va saber com fer que l'ascensor baixi fins a la planta desitjada. Així mateix Achillea aconsegueix que l'ascensor baixi fins a la planta 5, la noia surt de l'ascensor i s'amaga com pot a la porta més propera per amagar-se del personal de seguretat. Quan veu que no hi ha ningú, la noia baixeta i de cabell curt i ataronjat fa un esprint fins al final del passadís però gràcies al soroll que ha fet és descoberta i perseguida per la seguretat. Gràcies als seus talents atlètics la jove és capaç de mantenir una distància constant i baixa per les escales d'emergència fins al punt inferior d'aquestes i troba una porta, malauradament tancada i per això mateix la noia, sense lloc al qual escapar, és capturada. Aquesta no havia sigut la primera vegada que Achillea intentava escapar del suposat paradís, ja havia estat advertida i per això mateix aquesta vegada és portada a la presó Forsatt que es troba sota terra de l'edifici on es troben tots aquells que s'oposen a seguir tancats en un mateix espai.

2 d'abril de l'any 2050, 10 960 dies des del primer dia de confinament. Forsatt, cel·la 38.

Ja havien passat tres dies des que Achillea es trobava reclusa en aquella cel·la freda i solitària. Cada dia era igual que quan estava al seu pis, encara que sense tecnologia al voltant a banda de les càmeres de seguretat. De sobte Achillea va escoltar com les alarmes de la presó sonaven i com les portes de la cel·la s'obrien. La noia estava molt sorpresa però sense pensar-s'ho dues vegades va començar a córrer com mai ho havia fet. En arribar a la porta va veure com algú l'obria per l'altre costat, era un home vestit de marró d'uns pocs anys més gran que ella però amb bastant musculatura treballada, ulls marrons clars, cabell llarg i fosc com la nit. L'home crida als seus companys i comença a dirigir al grup, un petit grup comença a agafar als presos i els escorten fins a fora de l'edifici mentre que l'altre carreguen els cossos inconscients del personal de seguretat a una altra sala. Quan tant els presos com el grup es troben a fora, fan que tothom pugi a unes furgonetes militars que tenen per poder parlar tranquil·lament. El viatge en aquell transport dura unes tres hores on tothom va estret a més no poder i on, finalment, arriben a un poble abandonat. Tots els que van ser presos fa només unes poques hores ara es troben en un espai que havien lluitat per tornar a veure. Seguidament, el grup desconegut curosament vigila i escorta als presos fins a un búnquer molt amagat que es troba enmig d'una muntanya. Ja dins del búnquer, el noi que amb què Achillea s'havia trobat en la porta de la presó es presenta com a Coeren, el líder d'un grup que es fa dir Liri. Aquest explica que són un grup que es nega a acceptar que el govern mantingui a tothom tancat en edificis per tota la seva vida i controlar-los. Per això mateix van a les presons dels edificis a buscar persones que comparteixen els mateixos interessos i intentar que s'uneixen al grup per formar un exèrcit i anar a l'edifici central a canviar el món. Achillea sense pensar-so dues vegades es va posar en endavant del líder i va sol·licitar unir-se. Coeren i els seus companys es queden bastant sorpresos per aquesta resposta tan sovint i a més a més provinent d'una noia tan jove, però de totes maneres li donen la benvinguda. Totes les altres persones també s'uneixen al grup, ja que els objectius de tots són els mateixos. Després d'unir-se a Liri, Achillea és entrenada per als membres veterans de Liri on també es trobaven exmilitars que li feien fer diferents proves que gràcies al seu talent atlètic era capaç de fer d'una manera correcta, encara que no perfecta.

16 d'abril de l'any 2050, 10 974 dies des del primer dia de confinament. Bunker.

Després de dues setmanes d'entrenament, Achillea millora bastant la seva velocitat i resistència encara que segueix mancant en força, això provoca que sigui enviada a la seva primera missió amb el grup principal que és rescatar a presos, cosa que el grup fa una o dues vegades al mes depenent de la situació del lloc, encara que avui anirien un altre cop al districte Edidotrópolis però a l'edifici 1. En arribar el grup fa el seu pla de sempre; els veterans s'encarreguen de la seguretat mentre el líder i els novells ajudarien als presoners. Sorprenentment el grup va bastant de pressa i és capaç de rescatar als presoners sense molts problemes, fent que els veterans es preocupessin, ja que això normalment no passa. Per aquest motiu el grup torna ràpidament al búnquer per veure que no hi havia ningú ni res, que s'ho havien emportat tot. En sortir veuen com l'exèrcit del govern vigilava la zona amb gran quantitat de camions on es trobaven els membres restants. Achillea s'havia congelat de la por però Coeren ràpidament ordena al grup que entrin al búnquer i que escapin per al passadís secret que hi havia. Així és com ràpidament el grup va fugir per un passadís secret que donava a l'altra cara de la muntanya i com ara es dirigeixen cap a un altre búnquer que es trobava a uns quants kilòmetres.

Continuarà...?

LiriWhere stories live. Discover now