El desconegut 2

1.

Han passat tres anys des de que tot va començar. Han passat tres anys des de que la meva vida va canviar. No ha canviat gran cosa. El Gerard seguia mort i la Sandra no havia donat senyals de vida. La policia em va avisar perquè anés amb compte, no fos cas que volgués acabar la feina que va començar ara feia ja tant de temps. D'ençà que va sortir, no havia tingut notícia d'ella, i espero no tenir-ne. Era millor així.
A la jardineria tot anava sobre rodes. El senyor González seguia amb els dos  nois de nom Francesc i Daniel i la noia, de nom Cristina. Estaven els quatre a la jardineria principal, mentre la Gemma i la dona del senyor González estaven a la nova. Però la senyora González havia començat a treballar a un altre lloc, del que es dedicava ella i pràcticament no podia estar amb la Gemma, deixant-la ella sola al càrrec de la botiga, però no era un problema, ja que el senyor González, o Josep, com li deia la Gemma, hi enviava el Daniel o Dani, que era com li agradava que li diguéssim a ajudar-la, ja que considerava que quatre persones eren masses. Així, entre els dos, podien tirar sols. En Dani era el que millor anava respecte els seus altres dos companys, havia demostrat en el temps que portaven allà, el que millor es desenvolupava amb la pressió de la feina. En Francesc i la Cristina, no anaven malament tampoc però considerava millor la opció de deixar-los amb ell.
Feia algo menys de tres anys també que la relació Guillem - Gemma havia acabat, i també havia acabat el saber d'ell. Tot el que ella havia deixat a casa d'ell, ho havia anat a buscar a estones que sabia que no hi seria, també amb l'ajuda de l'Ester, que li deia quan ell no hi era. Plegades carregaven les coses al seu cotxe i ho portaven al seu pis. Quan ho van acabar de portar tot, la seva relació també es va acabar. Ni missatges, ni trucades ni visites a la jardineria. L'últim que va saber d'ells, es que es mudaven a un altre ciutat. D'ençà fins ara, res de res.