162.

"No sabía que ibas a ser tan importante para mí"

Al dia seguent vam parlar bastant, era la meva distracció. Estava molt avorrit. Aquell dia també hi havia quinto i vam deicidir anar-hi. Aquell cop ha guanyar diners. Per mala sort jo tenia partit i li vaig dir que arribaria tard. Apart vaig demanar-li que em guardés un lloc al seu costat.  Per mala sort vaig arribar bastant tard del partit. Em vaig dutxar ràpidament i vaig marxar cap al quinto. Era bastant lluny de mi. Jo seia al costat del Christian i ella era més enllà. Aquella nit tampoc vam guanyar res. Al sortir tenia l'esperança de poder tornar caminant junts. Ho vam fer però més tard, i no estavem sols. Primer ens vam quedar uns quants de la colla sentats davant de la patronal. Sentiem el soroll dels de dins, jo volia entrar només per guanyar qualsevol cosa, però no ho vam fer. Seguiem parlant tots junts, feia molt de fred. Al final vam decidir marxar i vam poder tornar junts. Tambés ens va acompanyar el Damià. Em cau genial però com sabeu preferia anar-hi amb ella sol. No passa res. No ens posem nerviosos. Ella tenia molt de fred a les mans i li vaig deixar els meus guants. Ens vam seguir explicant milers de coses.

<Aquell va ser el primer dels mils de cops que m'ha explicat el seu "planing" de cases. Ho tinc rallat al cap. Dilluns i Dimarts casa mami, Dimecres i Dijous casa papi, i per acabar Divendres i caps de setmana una setmana cada un. Esta be oi amor? Gràcies.>

Davant de casa nostre, ja que les nostres estan molt aprop, hi ha un parc. Els tres vam parar a parlar una estona. Vam parlar sobre els nostre plans d'aquest any 2014. Tots vam coincidir en lo tipic: aprovar-les totes, salut,... Coses normals. Apart vaig dir que volia una novia. Alguna persona que m'estimes i que estigues amb mi. Ella també ho va desitjar. No era tard però tots haviem de marxar. Ens vam despedir amb 2 petons. Tot seguia com sempre.

L'endemà era la grossa! El premi gros al quinto. Un pernil. Vam anar els dos junts cap allà. Tot normal. Decidits a guanyar vam entrar. Un cop a dins estava tot ple. A rebentar. Per sort ens van possar una taula per els de la colla a dalt l'escenari. Molts tenien vergonya però volien guanyar. Per mala sort em va tocar sota la llum vermella. Feiem broma perquè estava de color vermell. No va durar gaire perquè em vaig canviar de lloc. La tenia davant. No vam parlar gaire aquella nit. El Moragas em va dir d'anar a fora i li vaig dir que si. Vaig posar les mans a les butxaques, buscant els guants. No hi eren, els tenia l'Anna. Li vaig demanar i me'ls va llençar molt bruscament, com enfadada, sense mirar-me als ulls. Sempre recordare aquella cara.

<Sorry vida però és veritat. Nose em va impactar aquella cara jeje, nidea>

Probablement vam tornar junts cap a casa, em va seguir exlpicant coses seves i vam seguir parlant pel whatsapp. Estava distret, massa i tot.

<Tot aixó que explico no es exactament, és el que recordo. El que realment recordo és que em vas enamorar de seguida.>