Hi ha cops que veus una persona i saps que serà la teva perdició, des del minut zero sents una forta connexió amb aquella persona, i saps que passi el que passi, tot estarà bé mentre ella estigui bé.
No és que vulguis establir una relació amb aquella persona, no és sobre el sexe ni els plaers que podríeu gaudir com a parella, veus que per a ella no ets més que una companya, algú amb qui comparteix moments i riures.
Comparteix els seus riures amb tu.
Hi comparteix els somriures.
Aquests somriures que només ella fa, tan tímids, sincers i innocents. Amb els pals que li ha donat la vida i ella conserva el seu somriure, la seva vitalitat, la seva passió.
De sobte et trobes essent un pilar per aquesta persona, de la mateixa manera que ella ho és per tu, i te n'adones que havies estat cega tota la vida, com has pogut aguantar tant sense obrir els ulls?
