La fulla oxidada del ganivet acaricia suaument la cara, el coll, el pit i les nines d'aquell boig reflex, insinuant una i altre vegada que em tallaria de cap a peus, estava totalment disposat a portar el seu pla a terme i acabar d'una vegada per totes amb el meu cos ja condemnat a mort.
Era totalment conscient que només havia d'obrir la meva mà perquè aquella arma blanca amenaçadora deixés de mostrar-me el meu cruel final, cauria inofensivament al terra que hi havia sota els meus peus, la meva ment ordenava l'acció a la meva mà dreta, però aquesta no s'immutava, aquell reflex que seguia insultant-me i ammenaçant-me tenia total domini sobre els meus actes. Cada vegada estava mes nerviós i mes boig, el meu final era imminent.
Va deixar per un instant de xisclar i el silenci es va fer absolut, només s'escoltava la meva respiració aterrida i el meu cor bombant amb mes força que mai el final agònic de la seva última sonata.
YOU ARE READING
~El Mirall~
HorrorEsta historia está echa por mi, estará en catalán porque lo hice para el insti pero no pasa nada
