Floreta que avui ets perfumada,
i eixerida, no marquis encantada;
el color de noia enamorada.
Mentre bufen els teus pètals porucs,
cauen a terra i com un encís fomut
col·laboren els grans encarregats; ducs
del regne vegetal retruc.
M'encantaria parlar-te del teus rubors,
malgrat sento que som a contracors;
ens veurem neguitejats per les verdors.
Després de viure tantes emocions,
trobo que has patit evolucions,
com refredat encomanadís, les vec en les igualment
estaré a la vora, per acomiadar-nos.
YOU ARE READING
BOCINETS DE VIDA
PoetryLa nostra vida és com partís molt bo del qual ens nodrim cada dia. Aquest camí el recorrem de moltes maneres i cadascú el viu com pot. Cauen de les nostres mans, esmicolant-se els bocinets de pastís. Aquesta petita obra recull aquells bocinets que a...
