Maleta i Italia

Ai ai el cambrer

Bueno, vaig anar al lavabo i al sortir em vaug trobar amb el cambrer, em va portar a un lloc apartat i vam parlar durant 5 minuts:

-Hei, tu que no en tens prou de veurem 10minuts que ja em trobes a faltar?-em deia amb una cara de malote.

-Doncs mira si et trobava a faltar. Jaja no. Només era per donar-te el meu número, sino que té d'obrir jo?-vaig dir mentre li donava un paperet.

-Ia ia... I perque té d'obrir jo, no em pots obrir tu?-va dir agafant-lo.

-Ai esque no m"agrada molestar als demes per que si...

-Ah, jaja i com es que m'has fet venir fins aqui, putser em foten fora per culpa teva...

-Bueno perdo hei parlem despres un altre cop aqui, esque porten el plat i m'estic morint de gana...

-I com ho sabre?

-Si vols vigilam jajaj.

-Bueno d'aqui 20minuts aqui okai?

-Okai.- deia jo mentre corria cap a la taula.

L"arrós estava bonissim...

-Hem vaig al lavabo vale ara torno, si ve algu a demanar postres, jo vull un gelat de vainilla...-vaig dir a tots..

Crec que el Jaume olora algo, crec que saps que m"estic veient amb el cambrer, bueno segur que no diu res sense que jo li digui algo...espero.

-Hola ja sóc aqui perdó per trigar...-vaig dir a vergonyida.

-Si es veritat, bueno que ens presentem, esqye portem més de mitja hira junts i no se ni el teu nom...-va dir mentres es mirava al mirall que hi havia allà.

-Jaja si, tu primer porfis...

-Val, em dic Albert, vaig neixer aqui, als 5 anys vaig marxar cap a Catalunya i vaig tornar ara farà un any, als 16...bueno et toca...

-Aaa guay tens 17 ? Noo? Bueno jo em dic Laura, també tinc 17 vaig neixer a Sardenya i al cap de dos messos de neixer vaig marxar, amb la familia cap a Catalunya, concretament a Guissona, un poblet que esta a prop de Cervera...bueno... I he vingut de vacances fins al 10 de Setembre...-no podia respira necessitava algo per a veure jaja.

-Si tinc 17, bueno, ves a sentar-te ara vindre a pendre nota, quan marxeu t'obrire...

-Vali fins ara...

Quin sopar més interessant no savia que coneixeria a algú tant simpàtic, guapu i llest ajja mola.

-Nois voleu algó de postres, un cafè?-va dir ell el cambrer Albert.
-Si, mira quatre gelats de vainilla, un iogurt normal, un cafè amb llet i un gelat de xocolata.-vaig dir a la vegada que el Roger, son clavat sempre tots els cosins demanen el mateix a cada restaurant que anem.

-Vale ja esta no?- va dir l'Albert guinyant-me l'ullet, aquells ulls marros oix eren i són preciossos.

-Si gracies ja pots marxar.- va dir el Jaume molt seriu.

Abans de que portessin els postres em va arribar un missatge, era del Jordi, ja havien passat 2hores?, bueno vaig contestar:

Hola, que fas?
Re aqui esperant el postre.
Ei tu també estas a un restaurant!Quin?
Ai nose el nom ara, es com una pizzeria però hi ha de tot.
A... Jaja ni idea.
Bueno quan arribi a l'hotel parlem que ve el postre.
Vale jejej fins aviat guapa.

L'últim missatge el vaig dixar en vist, com podia dir-me guapa despres del que va passar fa 4 o 5 anys. No, haveure no pot fer-me aixó, a clar, ja sé es deu sentir culpable, per lo que li vaig escriure, si clar allò de despres...de que ell... Perfí els postresnyam nyam gelat de vainilla.