Era allà, recolzada en una paret. Els cabells, color caoba, tensos i recollits en una cua alta. En aquella cara fina, la pal·lidesa de la pell trencada només per les pigues que li espurnejaven a les galtes, el nas petit, els ulls grans i els llavis prims i clars, tenia una expressió lleugerament molesta.
Les celles fines, del mateix color que els cabells, lleugerament arrufades, en una expressió concentrada, emmarcada per alguns flocs que s'escapaven de la pressió de la goma.
Duia un jersei marronós, de línies clares i fosques. Li queia sobre les espatlles com qui no vol la cosa, però uns ulls observadors haurien vist que estava col·locat amb molta cura.
Duia les cames esveltes cobertes per uns texans llargs i ajustats, i les sabates semblaven haver-la acompanyat durant moltes caminades, tot i que no estaven en mal estat. La motxilla, voluminosa, li penjava d'una espatlla.
Ningú, però, podia saber què li passava pel cap en el seu estrany silenci.
YOU ARE READING
Petites coses
RandomAquesta és una obra singular, perquè no serà un recull de poemes, ni de relats, ni de microrelats. Hi penjaré textos que escric, i que crec que no es poden catalogar en cap de les categories que conec. Més aviat són com manifestacions de creativitat...
