Històries d'un ascensor

Part 1

Era un dissabte a principis de tarda. Va entrar a l'ascensor una dona alta i molt arreglada. Solen venir moltes persones així a l'hotel, per tant no m'extranyava. Una bossa de mà que valia molt més del que jo guanyaria en uns mesos i unes sabates de tacó que doblaven la seva altura. Parlava per telèfon, amb una veu aguda però a la vegada estrident.

-Avui no. Que no, no penso aguantar a aquesta noia una altra vegada. Sí, ja sé la quantitat que ens pot suposar.
-Perdoni, a quin pis va?- vaig preguntar-li a la dona.
-Què?
-Li preguntava el pis al qual anava.
-Ah, al tercer.- La dona va posar els ulls en blanc i va seguir parlant per telèfon- Això, el que et deia, que no vull. Que és una manipuladora, ja veuràs com ens la fotrà per darrere. Si el meu marit l'arribés a conèixer opinaria el mateix que jo...
Que no has vist com va vestida? Segur que la seva família deuen ser tots iguals. Però com que mai arribarà a ser la meva assistent, això no passarà.
-Ja ha arribat.- vaig dir-li jo quan ja portàvem una estona al tercer pis i la dona encara no havia sortit.
-Què? Ah sí, gràcies- Va marxar amb un caminar prepotent mentre seguia parlant per telèfon- Sí. No.. Prou, de veritat...