stuff

POEMA: «Casa»

Tu eres casa,

Potser no aquesta amb quatre parets, un sostre, habitacions...

Però tu eres casa, d'igual manera en formaves una:

Les quatre parets eren l'amor, l'amistat, la confiança i la seguretat que em donaves;

El sostre era l'aixopluc, aquest que buscava en tu quan tot se m'esfondrava;

Cada habitació era un record, una vivència, un fet passat viscut entre els dos.

Però com molts llocs, com moltes coses, també es va esfondrar i també es va acabar,

I vas deixar de ser casa.

Quan menys t'ho esperes, què fa algú sense sostre? I sense aquests tipus figurats de parets?

I si les habitacions, els records, estan tan llunyans que ja no els pots viure?

Potser la metàfora era posar-se a un mateix en primer lloc, esdevenir la teva pròpia casa.

Però com fa això algú que sempre ha viscut en aixoplucs? Com aprens a ser-te suficient, a ser la teva pròpia casa, si mai t'has sentit així?