Responsabilitats

Un fred vespre d'hivern, la Jana tornava a casa caminant entre la neu de les voreres. Feia molt fred i el sol feia estona que s'havia amagat entre les muntanyes. Caminava amb les mans a les butxaques i mirant al terra. Estava molt cansada després d'aquell dia tan intens. Va arribar a casa seva, la seva mare l'esperava davant de la llar de foc, plorant, amb una notícia que canviaria les seves vides per sempre.

Feia nou mesos, li van dir que tindria un germà petit i aquell matí, es va despertar i la seva mare havia marxat, el seu pare li va dir que havia anat a l'hospital. La Jana va anar a l'escola i no va tornar fins al vespre, com cada dia. 

La seva mare plorava al sofà i quan va veure la Jana, es va eixugar les llàgrimes i li va dir que anaven a l'hospital.

Van entrar al cotxe amb un silenci inquietant. La Jana li va preguntar a la seva mare què li passava i on era el seu pare i ella li va dir que ho entendria al arribar a l'hospital.

Van entrar per la porta de l'edifici de la malaltia i es van acostar a la recepció. 

La dona va preguntar per l'Òscar i li van donar el número de l'habitació.

Quan hi van arribar, van trucar la porta i els va obrir un metge, convidant-les a passar. La Jana s'esperava trobar el seu pare dins de l'habitació però no hi era. Només hi havia un llit petit amb un bebé a dins.