La princesa valenta

Sant Jordi, valent cavaller, va provar de salvar la princesa del drac, però res li va sortir com pensava.

...

El cavaller Jordi arribà a la fi al castell. Havia estat fora durant dos mesos, lluitant contra un exèrcit enemic per ordre del rei. Hi havia un problema, però: havia fracassat. Només ell havia quedat amb vida, per retornar al regne amb les mans buides, i tement pel seu destí, com a cavaller fracassat, davant la temible ira del rei. 

En entrar al castell, però, va trobar-se amb un ambient enrarit. De fet, tot creuant el poble l'havia notat: eren aires de pèrdua. Ho va relacionar amb la mort de la seva divisió i va preocupar-se encara més per la seva vida. El condemnaria el rei a mort per la seva feblesa?
Va endinsar-se en els salons reials amb l'ai al cor, i quan per fi va arribar a la sala de reunions del rei, tremolava.

-Endavant -va dir la seva veu autoritària. 

En Jordi entrà i feu una reverència.

-Sa majestat. 

-Sé quin destí han patit els meus cavallers -va pronunciar això amb veu ferma, però Sant Jordi hi va percebre un matís: estava nerviós.

-En efecte, sa majestat, i no podria sentir més pesar.

-El que tu sentis no remeiarà el que ha passat -retrunyí la seva veu, severa- et van ser encomanades les vides d'aquells cavallers i tu has deixat que les hi manllevin. T'hauria de costar la vida.

El cavaller Jordi es temia el pitjor. 

-Tot i així, en aquest moment hi ha un afer major en importància que ocupa la meva ment, i el qual podria salvar la teva miserable vida. 

El rei, abans de prosseguir, titubejà. 

-Han raptat la meva filla, cavaller, i em temo que el seu captor no és de fàcil doblegament. Heus aquí la teva oportunitat de sobreviure: aniràs al lloc on la meva filla està presonera, mataràs el segrestador, i me la retornaràs immediatament.  Sols així la teva vida serà perdonada.

---

En Jordi va sortir del castell decidit: una missió se li havia encomanat, i la seva vida depenia de la seva destresa en acomplir-la. S'encaminà cap a la direcció que el rei li havia comunicat, on havia de trobar la princesa i encarar el seu segrestador.

Es va endinsar en el frondós bosc que envoltava el regne, en sentit oest, dirigint-se a una cova oculta, la qual protagonitzava un munt de llegendes populars que li atribuïen tota mena d'encanteris i criatures màgiques que hi habitaven. Quan va estar-hi a la vora, va caminar amb més cautela i es va amagar entre els arbustos, per no ser vist. Quan va estar segur de no escoltar res, va decidir aventurar-se a entrar-hi, per inspeccionar. La cova consistia en una gran apertura en un turó, l'entrada de la qual quedava bastant amagada per la malesa del bosc salvatge.

En entrar-hi, el cavaller perdé l'alè. El terra de la cova estava completament cobert per muntanyes d'ossos i esquelets animals. En fixar's-hi, va apreciar que, de fet, també hi havia cadàvers humans en descomposició. El més preocupant era que encara n'hi havia de recents.

-On m'he ficat? -va preguntar-se en Jordi en veu alta.

Encara va espantar-se més quan va veure que, al fons de la cova, hi havia el vestit de la princesa, esparracat i tirat per terra. En Jordi va comprendre aleshores que ja era home mort, doncs el temible rei no li perdonaria no haver arribat a temps per salvar la seva filla.