Monòlegs d'humor/Monólogos de Humor

MONÒLEG: MONÒLEGS PETITS

Preguntes innocents

Segurament algú de vostès els hi ha passat quan van en grup nombrós. Una aula o un grup de persones, en un bar o a la feina mateix. De sobte una de les persones fa una pregunta d'interès cultural. Tu et saps la resposta i dius el que saps. Un cop has donat tota l'explicació et dónes comte que una dada que has dit és errònia. Com dones per suposat que una pregunta així de forma innocent, no li fas gens d'importància. Que innocent que eres en aquell moment. Ara és quan l'espavilat o l'espavilada de torn que ha fet la pregunta treu el mòbil i comprova la teva resposta. Estem l'any de l'apogeu dels smartphones. Poso un petit exemple.

- Ara es parla tant de l'aeroport d'Afganistan, on quedava no em surt el nom de la ciutat - caus a la trampa i respons:
- Kabul és la capital d'Afganistan. Hi viu molta gent perquè et facis una idea té una població major que la de Londres - després de dir això et dónes comte que el cervell t'ha fet una mala juguesca volies dir Madrid, però has dit Londres, perquè és una ciutat amb molta població. Vols rectificar però al final, ni et dóna el temps o ni hi penses que val la pena. Però que equivocat estaves perquè la conversa continua:
- Tanta gent no m'ho crec pas. Vaig a mirar per Google - comprova i veu que estaves equivocat- Exagerat no hi ha tanta gent a Kabul.

Et quedes amb cara d'estaquirot. Penses: "- Ara treus el mòbil, podrit, ara el treus". Finalment calles i somrius.

Joc del UNO

Un altre tema segurament alguna vegada heu jugat algun joc de cartes. Segurament heu jugat al UNO. Sempre hi ha algú que diu:
- Jo si, però fa molt de temps i no me'n recordo de les regles.
Doncs em sembla molt bé a mi, a les teves amigues i amics també, i als teus familiars també, a la teva parella també i a la gent de la feina que no coneixes també els hi sembla bé aquesta veritat que acabes d'afirmar. La qüestió és si vols jugar al joc UNO. Doncs continuo, fa poc em vaig descarregar l'aplicació pel mòbil. La veritat: la gent que han fet el jóc són aquell tipus de persones que et volen treure de les caselles. El joc té diferents opcions que no tenen re a veure amb el joc. Per exemple hi ha monedes, com tots els jocs gratuïts, o també tens l'opció de llençar ous, tomàquets o almohades al teu rival o company de joc.
Us imagineu quedar un dia amb la família o amb els amics o amb les companyes de feina. De sobte un aixeca la mà i diu:

- He tingut una gran idea. Mireu el joc de l'UNO, que està molt bé i és molt divertit, però el podem fer més divertit de la següent manera. Veieu els cistells damunt la taula. Doncs els he comprat jo. Un cistell té ous, un altre té tomàquets i un altre té almohades. Si voleu podeu agafar un dels objectes i llençar-ho a la cara del teu company o del teu rival.

Oi que l'enviaríeu a prendre's unes vacances a Badalona, ben lluny de Barcelona. Doncs aquesta idea tan genial i que fa menys dramàtic el joc l'han posat en el mòbil.

Es pel seu bé

Finalment, una cosa cruel que ens varen ensenyar els pares i les mares del primer món i més concretament de Barcelona capital és el següent en la següent situació.

Quan vegis una vespa coixa o mal ferida remata-la i així no sofrirà: serà pel seu bé. Potser si la vespa o l'insecte en qüestió tingues una mica de coneixement, sabés parlar català i un altaveu
perquè el sentissis correctament et diria:
- Vés a la merda mac@.