L'izzan al contrari de la Juls estava ben satisfet amb el fet que havia passat la nit anterior ja que ell feia temps que li anava al derrere. Per això es va quedar bastant xocat al veure que durant l'esmorzar la Juls va passar totalment d'ell. Cada cop que ell li intentava dirigir la seva paraula la Juls marxava, canviava de tema o li girava la cara.
Just després d'acabar d'esmorzar l'Izzan va marxar a fer un volt... estava ben destrossat. Durant la nit la Juls havia posat molt de la seva part, no havia volgut parar en cap moment. Recordava perfectament que la noia li havia dit "tu segueix, potser m'adormo, però tu segueix". Ell havia flipat però com que la Juls l'hi havia donat el seu aprovament no havia parat fins que es va adormir mentre f*****en. Li quedava un lleuger record de la seva mà agafant-li la t*t*.
Aquella nit havia sigut una de les millors nits que recordava i recordaria. I esque per més que hi penses, no ho entenia...
Una persona va atrapar-lo corrent pel darrere i li va fer una forta abraçada. Per uns moment l'Izzan va tenir una petita il.lusió de que era la Juls, però li va marxar tan ràpida com li habia arribat. Era en Marcel, el seu millor amic desde que tenien 6 anys. Sabia perfectament perquè venia...
-Ei nano -va començar en Marcel- he vist que marxaves tot sol i he volgut venir a buscar-te.
-Ja -va contestar-li l'Izzan, amb una cara innexpresible.
-M'han explicat que... bé, que ahir quan va passar allò entre tu i la Juls... ella anava bastant beguda igual que tu.
-Ah.
-Si, però esque ella se sent fatal perquè no pretenia que vosaltres dos acabéssiu així. La Cèlia m'ha explicat que la Juls l'ha anat a despertar aquest matí plorant. Està molt malament, a més li fa molta vergonya tot el que va passar.
-Pues no haver-ho fet -li va respondre l'Izzan. Ell era incapaç de comprendre perque la Juls estava tan avergonyida del fet.
-A veure tio -va començar en Marcel- tu estat pillatn de la Juls desde fa molt de temps però saps perfectament que ella no ho està de tu, no li atraus, i ja està, hauries d'entendre-la, ella es de les típiques que es lia cada dia, i li agrada, però ella no f***a, ahir va ser el primer cop i no s'el esperava així.
-Si, però jo recordo perfectament que ella em deia "tu segueix, potser m'adormo però tu segueix" !! I tu que creus que vaig fer jo? Eh?! -va escridassar-li l'Izan al Marcel- jod*r Marcel tu saps que jo estic pilladíssim d'ella, ostres, ahir vaig tenir l'oportunitat i la vaig aprofitar.
