Poemari Satíric, de Pau Vellví

Pròleg, Pau Vellví

En un temps on el sol s'amaga darrere les torres,

On els cavalls corren lliures pels prats,

Hi havia un trobador, Pau Vellví el nomenaven,

Que amb la seva lira encantava les nits estelades.

Amb la barba llarga com les vinyes enfilades,

I els cabells com fils d'or esclatant,

Pau Vellví caminava pels carrers empedrats,

Amb una lira a la mà, la seva companya estimada.

A les corts reials, els reis l'esperaven,

Per escoltar les seves fabules i cançons,

Pau Vellví, amb la seva veu melòdica,

Començava a narrar històries de temps llunyans.

Oh, noble audiència, escolteu-me amb atenció,

Que us portaré a llocs mai imaginats abans,

Històries de cavallers, de damsels en perill,

De dracs que esoclen les flames amb fervor.

Amb la lira vibrava, Pau Vellví entonava,

Les seves paraules com melodies flotaven,

Per les estances dels castells i les àmplies sales,

Com un encanteri, envoltant les ànimes reials.

La seva primera història parla d'un cavaller,

Amb una espasa brillant, coratge sense par,

Que es lluita amb dracs i monstres terrorífics,

Per salvar la princesa atrapada en un castell màgic.

Les seves paraules pintaven imatges vívides,

De batalles èpiques, de proeses miraculoses,

I els cortesans en silenci, captivats per la història,

Se deixaven endur pel riu de la seva rica prosa.

Pau Vellví continuava la seva narració,

Amb una fàbula de misteris entremesclats,

De fades que ballaven sota la llum de la lluna,

I de tresors amagats en boscos profunds.

Els ulls dels reis brillaven amb admiració,

I les reines somreien, embadalides pel trobador,

Pau Vellví, amb la seva ànima d'artista,

Creava un món màgic, on la realitat es fonia amb la fantasia.

Però no tot eren contes de fades i cavallers,

Pau Vellví també parlava de l'amor,

De passions ardents, de coratges ferits,

I les cortesanes suspiraven amb cada paraula.

Amb la seva lira plena d'afecte,

Pau Vellví cantava,Dels amors prohibits,  de les històries no contades,