L'ombra del desconegut

16 1 0
                                    

La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l'inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.



Capítol 1: Última oportunitat


21 de maig, 1980


Només recordo que no recordo res. Tirat sobre un sòl repulsiu i llardós, dificultosament tornava a estar conscient quan la meva vista s'anava recuperant a poc a poc. Amb prou feines podia presenciar un lloc lúgubre, aterridor. Sentia un ambient humit i nebulós que penetrava fins a l'última capa del meu jove instint de supervivència. No estava sol.

Sobtadament, una forta convulsió es va endinsar en el meu cap, era un dolor insuportable. -Corre. Corre i no t'aturis-, van ser les darreres paraules que, de sobte, vaig poder recordar en aquell instant. No estava gens segur de què fer. D'un moment a un altre, encara desorientat i sense previ avís, una veu aterridora i malaltissa va pronunciar, lentament, les següents dues paraules. Una després de l'altra: última oportunitat. No comprenia d'on venia, estava espantat.

De cop i volta, vaig intentar aixecar-me àgilment, sense idea alguna d'on em trobava, actuant per inèrcia. I, sobre el meu punt de suport, vaig començar a sentir com es clavava progressivament una petita clau que tan insignificant semblava, passant de llarg. De cada vegada augmentava més el tacte damunt la meva superfície cutània, fins que vaig aconseguir alçar-me. La inquietud estava començant a esprémer fins a l'últim trosset de la meva capacitat per actuar. No obstant això, aquella horrorosa convulsió va fer que les regles resultessin a poc a poc bastant senzilles.

I, a uns centenars de metres, es reflectia en els meus ulls una espècie de llum radiant i encegadora que privava tota la meva atenció. Estava quieta, no es movia. Com si la mort m'estigués esperant lentament. Com a últim recurs, vaig actuar fent l'única cosa que recordava, esperant que em pogués salvar la vida, tot i la poca convicció que em produïa aquesta decisió.

Totes i cadascuna de les meves llàgrimes abocades enfosquien la diminuta senda tenebrosa que deixava enrere amb el meu pas. Aquella nit, la lluna negra que s'amagava darrere de la resplendor solar, em feia sentir insegur, buit. Cada vegada m'aproximava més a aquell centelleig de llum, envoltat pels arbres més esgarrifosos que he vist mai. Ràpidament ja em trobava a meitat del camí. Amb els meus ulls veia el meu probable i desolat corredís tèrbol de la mort. I a les meves esquenes, el miserable caminet pel qual havia deixat les meves petjades.

Amb cada pas m'acostava més a la meva destinació, però no podia mirar enrere. No havia de mirar enrere. Formava part de la segona regla. La curiositat m'estava devorant a poc a poc, però era conscient que dur a terme aquella perillosa maniobra, probablement, significaria el fi de la meva existència. Només em quedava una última opció.

Les caigudes ombres dels fúnebres arbres m'envoltaven, sentia que els animals més diminuts no deixaven d'observar-me i el silenci m'estava martiritzant. Encara així, no vaig deixar de córrer. Un pas en fals i aquest hauria estat l'últim. Cada gota de suor vessada reflectia el meu compte enrere.

Sentia la meva respiració accelerar-se d'una forma agressiva, persistent. Cada respir era crucial per ser capaç de seguir corrent. Podia ensumar-ho, sentir-ho, sofrir-ho. Sortia des d'un extrem dels meus llavis i es tornava a introduir suaument en el meu nas, deixant enrere una sensació repugnant. El cicle es repetia constantment. Cada segon transcorregut em feia sentir més insignificant.

You've reached the end of published parts.

⏰ Last updated: Jul 16, 2018 ⏰

Add this story to your Library to get notified about new parts!

L'ombra del desconegutWhere stories live. Discover now